Page 152 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

siempre la misma: el bibliotecario es fusilado, los libros quemados, todos los que participaron en su organización fusilados o perseguidos.
A més dels motius esmentats més amunt com a causes de la disminució del fons de la biblioteca de l’Institut, cal senyalar-ne un altre més important i documentat. Sabem que, immediatament després de tancar-se l’Institut de la República, s’autoritzà a Elx la creació d’un centre privat per impartir bat- xillerat, el Col·legi de l’Assumpció de Nostra Senyora. Aquest centre rebé «200 libros de la biblioteca municipal»,53 que era la biblioteca de l’Institut de Segona Ensenyança.
Per acabar, no hem trobat més que un únic llibre escrit en català/valencià a la biblioteca de l’Institut: Teodor Llorente, Llibrets de versos.54 De primeres, la recerca té sentit plantejar-la, si recordem la legislació en vigor en aquell moment. L’article 50 de la Constitució del 1931 deia que «les regions autò- nomes podran organitzar l’ensenyament en les llengües respectives, d’acord amb les facultats que es concedeixen als seus Estatuts». Fins i tot, durant el primer mes del govern provisional, Marcel·lí Domingo havia firmat el decret de bilingüisme per a Catalunya: s’obri la porta al bilingüisme.55 D’altra banda les Normes de Castelló s’havien acordat el 1932 per les més altes institucions culturals del País Valencià; a més a més, per l’Institut d’Elx passaren almenys dos docents que escrivien en valencià: el professor de Filosofia Vicente Ge- novés Amorós i l’últim director del centre, Francesc Puig Espert. D’aquest últim sabem que quasi tota l’obra escrita que té ho és en valencià. Però, al País Valencià sempre han tingut un menor arrelament les reivindicacions autonò- miques i identitàries: no s’aprovà cap estatut durant la República.
Molts dels títols que es conserven de la biblioteca de l’Institut de la Re- pública, a més dels esmentats més amunt, són d’aquells que no passen desa- percebuts. Trobarem exemplars de Kropotkin, Gladkov, Pokrovski, Engels, Larissa Reisner, Marx, Lenin... o textos amb portades de Josep Renau,56 Los hombres de Stalingrado, etc. És inevitable fer-se la pregunta: Per què se salvà
53. Instància signada per la directora Carmen Sainz i dirigida al director general d’Ensenyament Mitjà, 30/10/1945. EM 220/6, AHUV.
54. Teodor Llorente Olivares, Llibrets de versos, Tip. Domenech, València, 1914. Dos volums, Sign. 2/9702, BPME.
55. En referència a Catalunya, al decret de 29/04/1931, GM, núm. 120, 30/04/1931, p. 413, s’hi diu «Respe- tar la lengua materna, sea cual fuere, es respetar el alma del alumno y favorecer la acción del Maestro.» Després es contestaria a les peticions de Galícia i el País Basc.
56. Al setembre de 1936, el Ministre d’Instrucció, Jesús Hernández Tomás, posà al front de la Direcció de Belles Arts, d’on depenien les biblioteques, l’artista valencià Josep Renau, tenia 29 anys.
153
7. El material pedagògic