Page 156 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

L’u d’abril de 1939, els rebels donaren per acabada i guanyada la guerra, que havien iniciat tres anys enrere en revoltar-se contra el govern legítim. Començà el període de persecució, i en molts casos extermini, de les persones amb idees contràries als guanyadors. Quan entraren les forces rebels a Elx, Luis Castaño Reguero era el vicedirector de l’Institut, que, per absència de Francesc Puig Espert, exercia les funcions de director del centre. Castaño Re- guero fou destituït i empresonat, i a continuació condemnat a sis mesos i un dia de presó pel Consell de Guerra Permanent número 1 d’Alacant. Després, el 1941, li arribaria el trasllat forçós fora de la província i la inhabilitació per a ocupar càrrecs en institucions culturals i d’ensenyança.1
Com hem vist, el primer bienni de la Segona República se significà per la creació de milers d’escoles i desenes d’instituts de segona ensenyança per tot el territori espanyol: l’Estat assumia la responsabilitat de l’ensenyament, l’adoctrinament religiós eixia de les escoles, l’educació havia d’arribar a tota la població... El període franquista que s’iniciava es proposà esborrar l’obra que, en educació, estava clarament vinculada a la República. El poder estava ara controlat a tots els nivells per una ideologia que senyalava com «males» de la República haver «sembrado España de Institutos elementales e Institutos de Bachillerato»2
S’adoptaren mesures ràpides i contundents, una d’aquestes actuacions fou l’eliminació dels instituts per «innecesarios a todas luces»,
La política docente de la República, fundada principalmente en la sustitu- ción de la enseñanza dada por las Ordenes Religiosas, creó un crecido número de Centros de Enseñanza Media, innecesarios a todas luces. Ya la Junta Téc- nica del Estado inició la resolución de este problema, que gravitaba sobre el Presupuesto del Estado con la clausura temporal de algunos Institutos.3
En l’esmentada ordre es diu que tots aquells instituts-escola, instituts ele- mentals i nacionals que no figuren en la relació que s’hi donava, «a partir del dia 1 de octubre próximo quedaran clausurados». El nombre d’instituts a tot l’Estat espanyol restà reduït de cop a 77 centres. Durant el franquisme es tornà a afavorir l’apertura de centres privats d’ensenyament mitjà mentre es tanca-
1. Ref. 32/16744, AGA.
2. José Pemartín, Qué es ‘lo nuevo’: consideraciones sobre el momento español presente.1938, citat per
Mariano Pérez Galán, Educación, historia y política, Biblioteca Nueva, Madrid, 2009, p. 141.
3. Ordre del 5 d’agost de 1939, BOE núm 222, 10/08/1939, p. 4357-4358. Ja en l’ordre del 13/09/1937,
es fixa el tancament de 8 Instituts Nacionals, 28 Elementals i els Instituts Escola de Málaga i Sevilla.
157