Page 188 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)
P. 188
Annex II. Dades per a la biografia del professorat
1931 a 1935. Al febrer de 1935 fou nomenat catedràtic d’Història Natural d’institut, començà com a catedràtic numerari a l’Institut Nacional de Segona Ensenyança de Reus.
Vicente Genovés Amorós. Naix a València el 1909. Llicenciat en Filo- sofia i Lletres, Secció Història; llicenciat en Dret. Ajudant de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, adscrit a l’assignatura d’His- tòria de la Cultura durant el curs 1932/32. Publicacions: El imperio hispánico bajo Felipe II, 1927; Estancia en Valencia del Rey Don José I,València, 1929; El valencià Jaume Rasquín. Governador del Plata al segle XVI, Barcelona, 1930, (en col·laboració amb P. Campos); Repertori provincial dels gravats del P. P. Moles, Castelló1932; Valencia y los franceses, València, 1931; articles científics en Anales del Centro de Cultura Valenciana, Las Provincias, Diario de Valencia, Cultura Valenciana i Acció Valenciana a València; escriu també en Filosofía y Letras, revista universitària de Madrid de la que és codirector durant 1929/30; a més, publica en Estudios Universitarios Catalanes, La Pa- raula Cristiana, Azor i Mundo Ilustrado de Barcelona i en el Boletín de la S.C. de Cultura, de Castelló. Director del Centro de Cultura Valenciana en 1932. El 1935, medalla de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. El 1939 escriu un pròleg per a Romances de la Falange: primero y segundo pliegos de R. Duyos. És nomenat encarregat de curs per primera vegada durant els cursos d’estiu de 1933 i la primera destinació amb aquest nomenament va ser l’Institut de Segona Ensenyança d’Elx.
Manuel Granell Muñiz. Naix a Oviedo el 1906. Llicenciat en Dret per la Universitat d’Oviedo. Llicenciat en Filosofia i Lletres, Secció de Filosofia, amb la qualificació d’excel·lent, a la Universitat Central. Només consta que exercí de professor d’institut mentre estigué a Elx de febrer de 1937 fins a l’octubre del mateix any que marxà a Castellò. El 1938 abandonà la destinació i el Ministeri va resoldre «quede separado del servicio con pérdida de todos los derechos profesionales que le concedió la convocatoria de ingreso».1 Des- prés de la Guerra viurà exiliat a Veneçuela, on arribarà a ser professor de la Universitat Central de Caracas.
Manuel Marín Peña. Naix el 1900 a Saragossa. Llicenciat en Filosofia i Lletres, Secció d’Història; llicenciat en Dret. Ajudant de classes pràctiques de
1. GM, núm. 115, 25/04/1938, p. 504.
189

