Page 190 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Annex II. Dades per a la biografia del professorat
de professorat durant l’estiu de 1933. L’Institut de Segona Ensenyança d’Elx és la primera destinació com a professor encarregat de curs. En el claustre d’aquest Institut celebrat el 24 de novembre de 1933 fou designat bibliote- cari del centre per al curs 1933/34, càrrec en el que continuà durant el curs següent: «como Bibliotecario ha realizado la Catalogación de la Biblioteca de este Instituto, con arreglo al sistema Bibliográfica Decimal».
María Pascual ferrández. Naix a Elx el 1901. Filla de José Pascual Urbán, fundador del setmanari conservador d’Elx, La Defensa (1911-1931); director de l’Institut de Lorca (1934-1951). Llicenciada en Filosofia i Lletres, Secció d’Història. Qualificiació d’excel·lent. Està en possessió del títol de Mestra nacional. Aprovades les assignatures del doctorat, Secció d’Història. Va obtenir premi extraordinari en la revàlida de batxiller, Secció de Lletres i qualificació d’excel·lent en la de Ciències. La premsa local la destacà com la primera universitària de la ciutat. En 1932 tenia aprovades les oposicions a càtedra de la Normal d’Ourense. Durant els cursos 1926/27 i 1927/28 impartí classe a alumnes de l’Institut San Isidro de Madrid; des del 1929 fins que s’incorpora a l’Institut d’Elx al gener de 1932, impartirà classe a l’Institut de Lorca. Publicacions: presentà a la Universitat Central diversos treballs: «El Misterio de Elche», «El Infante Don Enrique hijo de San Fernando», «Busto ó Dama de Elche», «Santiago de Villena. Resumen histórico de esta Colegiata del siglo XVI» i «La Universidad de Carácas (América) en el siglo XVIII». Col·laborà en diversos setmanaris locals, com ara La Defensa, Elche i La Opi- nión. Primera directora de l’Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx. Després de tancar-se aquest centre, continuà de professora a l’Institut d’Ala- cant. El 1943, essent ja catedràtica numeraria de Llengua i Literatura Espa- nyoles, serà traslladada a l’Institut Nacional d’Ensenyament Mitjà d’Alcalá de Henares.
Enrique Pons Irureta. Naix el 1883 a Valladolid. Llicenciat a la Facultat de Ciències de la Universitat Central. Doctor en Ciències Naturals. Publica- cions: «Las aves acuáticas del Coto de Doñana», publicat pel Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural; tesi doctoral: Morfología ex- terna del Branchiomma Vesiculosum, Pamplona, 1912; Apuntes de Historia Natural: Zoología; Apuntes preliminares y complementarios de Fisiología e Higiene, 1925, Valladolid. El 1906 fou nomenat catedràtic d’Història Natural i Fisiologia i Higiene amb destinació a l’Institut de Canàries. A partir de 1923 estigué en instituts de Valladolid. En aquesta ciutat arribà a ser regidor pel
191