Page 25 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
els republicans un altre. Aquests acabarien cedint en favor dels primers. A meitat de juliol Manuel Rodríguez Martínez ocupà l’alcaldia.
La qüestió religiosa, un problema d’estat feixuc per a la República, tenia expressions generals —recordem la crema de convents de maig de 1931— i locals al carrer. Les conviccions anticlericals dels socialistes i bona part dels republicans portaren la corporació local a debatre la conveniència o no de ce- lebrar La Festa, autoritzar la processó de la Mare de Déu pels carrers, etc. Les festes, mal que bé, s’acabarien celebrant, però la nafra del menyspreu mutu, entre la dreta i l’esquerra, va créixer després de cada topada. La premsa, les actes de les sessions de l’ajuntament i les denuncies en els jutjats, han deixat un rastre de testimonis dels actes d’intolerància i boicot dels uns envers els altres.
Manuel Rodríguez fou alcalde d’Elx fins la destitució al març de 1934 pel governador; la corporació sorgida de les eleccions democràtiques seria al final substituïda per una gestora. Tot plegat conseqüència del govern de dretes que ara dirigia el país i el treball d’encalçament sense treva de la dreta local.
Així doncs, el segon alcalde socialista de l’ajuntament elxà, presidí el con- sistori durant el bienni progressista de la Segona República. La coalició que havia assolit el govern local tenia el mateix signe que el del govern de l’Estat, el desplegament de les polítiques d’aquest trobarien a Elx un entusiasta col- laborador. L’Ajuntament es fa ressò de la missió del govern: cal la millora urgent de l’educació perquè aquesta és la clau de la modernització i la secu- larització del país.
La revolució a l’escola propugnada des del Ministeri d’Instrucció Pública i recolzada per l’Ajuntament d’Elx es concretà en la creació de quaranta esco- les, tres grups escolars i un institut durant el primer bienni5. Fins l’adveniment de la República, Elx tenia poc més de trenta escoles.
En el pressupost de l’Ajuntament, la partida d’instrucció pública de 1931 a 1934 augmentarà en un seixanta-vuit per cent, mentre que la d’obres pú- bliques es veurà multiplicada per sis vegades. En aquestes obres públiques suposem que s’estan considerant els centres d’ensenyament. Cal recordar que l’Estat pagava el sou del personal, però l’ajuntament havia de proporcionar el local i dotar-lo de material i mobiliari, a més d’una vivenda per al mestre.
Després de la desfeta electoral de 1931, la dreta social i política il·licitana se reorganitza al voltant de Derecha Ilicitana —es constituí al final del juliol de 1932, i s’integrarà a la CEDA—. El portaveu de la dreta a l’Ajuntament,
5. “El plan de enseñanza local”, El Ilicitano, 16/10/1932. 26