Page 26 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Juan Sansano Ibarra, i al carrer el setmanari Patria6 desplegaran una crítica implacable a la tasca municipal del govern socialista. La contestació sobre el paper vindrà a través d’un altre periòdic, el socialista El Obrero. Cal ima- ginar un estira i arronsa constant, sense treva, que va tibant i polaritzant les relacions entre els dirigents i entre els elxans en general. Vist des del present, es dibuixen unes maneres des dels inicis de la República que apuntaven a un final catastròfic. Elx era un exemple més del «antagónico binomio de tradición y modernidad.»7
El republicanisme estava representat a Elx pel Partit Republicà Radical, PRR —seguidors de Lerroux— i el Partit Republicà Radical Socialista, PRRS. Aquest últim liderat a l’àmbit estatal per Marcel·lí Domingo8 i amb un repre- sentant carismàtic a Elx, el doctor Juli Maria López Orozco. A partir de 1932, l’estrella del PRRS, partit republicà majoritari a Elx, començà a declinar. Un any després, el PRR experimentà una descomposició a un ritme de vertigen9.
En les eleccions a Corts constituents celebrades al juny de 1931, la mateixa coalició que havia guanyat les municipals tornà a obtenir uns resultats molt fa- vorables tant a la província, com a la resta de l’Estat. El 1933 ja s’havia dissolt la cambra i estaven convocades noves eleccions a Corts Generals. Tot i con- córrer socialistes i republicanosocialistes per separat, els primers encara tra- gueren més de vint punts a la coalició de dreta a Elx. Però aquesta guanyà tant a la província com a l’Estat. L’any 1934 començava amb un govern central de dretes, conflictivitat laboral a Elx —la primera vaga important d’espardenyers comença al gener, i la iniciada el més següent durarà vint-i-dos dies—, i la pressió ininterrompuda de la Derecha Ilicitana contra la corporació munici- pal socialista fins aconseguir tombar-la. El vint-i-tres d’abril, Elx romandria paralitzat en senyal de protesta pels dos treballadors morts a Crevillent el dia anterior a mans de la Guàrdia Civil. Una gran manifestació d’elxans es dirigí a una concentració a la ciutat veïna. Per acabar d’atiar el foc, al dia següent
6. La Opinión, setmanari aparegut l’estiu del 1931, serà el primer pas per aglutinar la dreta catòlica. Des- prés de l’intent de cop d’estat d’agost de 1932, Patria fou suspés durant tres mesos, no tornarà fins al desembre. Un nou periòdic de la dreta eixia al carrer a l’abril de 1933 amb capçalera diferent, El Eco, les plomes igual d’enverinades.
7. Manuel de Puelles Benítez, Modernidad, republicanismo y democràcia: una historia de la educación en España (1898-2008), Tirant lo Blanch, València, 2009, p. 109.
8. Com a ministre d’Instrucció Pública firma els decrets de creació de l’Institut de Segona Ensenyan- ça (1931) i el de declaració de La Festa Monument Nacional (1931); el 1933, en qualitat de ministre d’Agricultura firma el decret de protecció del palmerar il·licità.
9. El 1934, Manuel Azaña, entre d’altres, fundà Izquierda Republicana, IR. Aquest fou el resultat de la unió de diversos partits republicans, el PRRS n’era un. El catedràtic Enrique Pons, per exemple, passaria del PRRS a militar en IR. Amb aquest nom participà en les eleccions de 1936.
27
2. El context històric