Page 28 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

El cinc d’octubre començaren a fer-se crides a Elx per secundar la vaga general política convocada a tot el país pel PSOE i la UGT. Al dia següent la manifestació va ser important, i, en resposta, les autoritats clausuraren la Casa del Poble i detingueren alguns dirigents. Soldats desplaçats des d’Alacant pa- trullaven els carrers reforçant la Guàrdia Civil, per la nit hagueren atemptats. El nou d’octubre l’ajuntament democràtic fou substituït per una gestora al cap de la qual el governador nomenà Santiago Canales Mira-Perceval11, de filiació radical, PR. L’actitud de revenga de Derecha Ilicitana, DI, que amb un nom- bre de regidors igual al PR forma part de La Gestora, provocà la primera crisi d’aquesta: la DI atacà el nou alcalde, a qui acusaven de protegir els socialistes. L’u de gener de 1935 és nomenada la segona gestora, el metge Joaquín Santos García, un històric del republicanisme a Elx, farà d’alcalde.
El mateix mes i any, José Picó Ripoll12, que havia sigut vicepresident del Jurat Mixt durant tres anys, dimití quan sancionaren dos socialistes membres del jurat, i nomenaren president d’aquest un dirigent de la DI, l’advocat Alon- so Pérez.
A meitat de 1935 la dreta havia aconseguit el següent: desallotjar de l’Ajuntament els socialistes, empresonar molts dirigents d’aquests i tancar la Casa del Poble —fins juny no tornaria a obrir-se—, apartar-los del Jurat Mixt i censurant-los a pler la premsa i multar-los per articles d’opinió. Manuel Rodríguez es negà a pagar una d’aquestes multes i al juny, mentre actuava de jutge municipal Juan Orts Román13, fou condemnat a dos mesos d’arrest, que acabarien essent molts més. L’esquerra era empentada cap a la radicalització, la inestabilitat del govern central —recordem que només durant 1935 s’arri- baren a formar set gabinets— no contribuïa a l’assentament del règim i la pau social.
El dia que es dissolgueren les Corts Generals i es convocaren noves elecci- ons per al setze de febrer de 1936, Manuel Rodríguez arribà a Elx: havia estat set mesos empresonat, el rebé una gentada. Es presentarien a les eleccions dos blocs que polaritzaven les opcions polítiques: el Front Popular, que unia l’es- querra, i la Unión de Derechas. Una campanya a vessar d’excessos verbals i crides apocalíptiques als votants, però sense incidents a Elx, es tancà amb una
11. El seu germà Rafael Canales Mira-Perceval és ajudant interí de Dibuix a l’Institut. Dels germans Santia- go i José, l’alcalde d’Elx informarà el governador el 1936 que foren encarregats per José Antonio Primo de Rivera d’organitzar la Falange Española a la província. M. Ors, op cit., p. 463.
12. José Picó Ripoll és professor ajudant de l’Institut com veurem més endavant.
13. Juan Orts Román sol·licità a la gestora que se li atorgue el nom de Pere Ibarra Ruiz a un carrer.
8/01/1936. També fou professor ajudant de l’Institut.
29
2. El context històric