Page 29 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
aclaparadora victòria de l’esquerra, més del seixanta per cent, front a l’opció de la dreta que no assolí el quaranta per cent; a la província, encara que amb una diferència menor, la victòria també fou per al Front Popular. El socialista d’Elx Ginés Ganga Tremiño seria diputat a les Corts. Amb una participació que a Elx s’apropava al vuitanta per cent, fou la més alta de totes les consultes. Els resultats foren rebuts amb desgrat per la dreta, que començà a tibar les relacions en totes les institucions públiques, des de la més alta fins els ajun- taments. Després de les eleccions, es declara l’estat de guerra a la província d’Alacant, a causa de la fugida del governador civil.
El dia vint de febrer, mentre a la seu de l’Ajuntament d’Elx se celebraven els actes de restitució de la corporació legítima del 14 d’abril, a la Glorieta un tinent de la Guàrdia d’Assalt disparava contra la multitud: causaria dos morts i diversos ferits greus. Els fets provocaren, en uns ànims ja exaltats, un esclat de revenja: les seus dels partits de dretes o centres cívics i culturals conserva- dors foren destruïts. Les esglésies de Santa Maria, El Salvador, Sant Joan i la del convent de les Clarisses cremades14. D’aquesta última, que estava a unes passes de l’Institut de Segona Ensenyança, només restaren en peu les quatre parets laterals. També estava en el mateixa passeig que l’Institut i l’església del convent el domicili de l’industrial Diego García Ferrández, que va ser saquejat. A les vuit de la vesprada, amb una companyia de les forces d’assalt formades a la plaça de l’Ajuntament, es llegia un bàndol en el que es decla- rava l’estat de guerra a Elx. Després dels fets de febrer desaparegué quasi tot signe de vida de la dreta política, els regidors d’aquesta formació no assistiren a l’Ajuntament. A principi de juny la ciutat participà en una vaga del calçat d’àmbit provincial que durà quinze dies. S’acarà l’estiu amb una conjuntura socioeconòmica crítica a la ciutat. Influïren tots aquests fets en les relacions entre l’alumnat? I entre el professorat? Costa imaginar la comunitat educativa de l’Institut al marge d’uns fets tan importants15. Des de l’Institut estant, es probable que el professorat i l’alumnat pogueren veure les milícies socialistes i comunistes practicant instrucció militar pel passeig de l’Estació a colp de
14. El dia 21/02/1936 l’arquitecte municipal i professor ajudant interí de Dibuix de l’Institut, Santiago Pérez Aracil, analitza l’estat dels edificis afectats, i de Sant Joan i El Salvador dirà que estan en «ruina inminente»; a l’abril començaran els treballs d’enderrocament. L’Ajuntament tenia previst construir en els solars una escola graduada i altres edificis públics. Però, les obres d’enderrocament es limitaren a les parts perilloses, després de la protesta del bisbat d’Oriola.
15. A l’acadèmia Municipal de Dibuix es denuncia a la premsa el malestar que hi ha a causa de la divisió de l’alumnat en dos bàndols. Elche Rojo, 5/02/1938. BPME.
30