Page 30 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

corneta, poc abans de les vacances d’estiu. Al curs següent, tornarien a les aules amb un país en guerra.
Al novembre de 1936, el govern de la República ordena la mobilització de tots els homes d’entre vint i quaranta-cinc anys, poc temps després ho am- pliaria. El conflicte arrossegaria directament a uns 7.000 combatents elxans, incloent-hi el miler de voluntaris del batalló d’Elx. Part de la població de la ciutat es desplaçà al camp cercant una forma més segura de sobreviure. Elx, des del primer dia de la guerra, esdevindria un municipi receptor de refugiats els quals es contaran per milers, entre aquests hi trobem professorat que entrà a formar part del claustre de l’Institut. Amb els refugiats de guerra, vindran centenars de desplaçats, treballadors especialitzats per a les fàbriques de guer- ra de la ciutat, el que ocasionarà al Comité Local de Refugiats, i per tant al consell municipal, un greu problema d’allotjament i abastiment: aliments i aigua.
Mentre durà la Guerra Civil, l’alcaldia fou ocupada successivament pels socialistes: Manuel Rodríguez Martínez de 20/02/1936 fins el 25/10/1936, Juan Hernández Rizo de 25/10/1936 fins el 25/12/193716 i Francisco García Alberola de 5/01/1937 fins el 22/03/1939. Pocs dies després de l’alçament, onze regidors foren cessats, s’hi incloïen els representants de Derecha Ilicita- na —per primera vegada, la corporació municipal tindrà representació feme- nina— i, d’acord amb el Front Popular s’adoptaren les primeres mesures per organitzar la ciutat per fer front a la guerra: control d’abastiment, armament, transport, ordre públic, etc. El país, Elx, està en guerra. L’Institut entrarà a formar part d’aquesta resistència.
De l’eufòria inicial i de la proliferació de gestos ingenus, es passà a etapes de pragmatisme, fins al desencant final. Al maig de 1937 es fa ja una petició a l’Ajuntament perquè inicie la construcció de refugis. Si al març de 1937 havia eixit la primera expedició de xiquets evacuats cap a la Unió Soviètica, quatre mesos després s’embarcava una altra cap a Mèxic. A final de març de 1939, en el Maritime salpava Manuel Rodríguez Martínez, l’alcalde socialista amb el qual s’inaugurà l’Institut de Segona Ensenyança, morirà en l’exili. El republicà Francesc Puig Espert, el professor de Geografia i Història i últim di- rector del centre durant la República també partirà per a l’exili, per a mai més no tornar. Des d’Oran estant, Rodolf Llopis, el director general de Primera Ensenyança del govern de la Segona República que inaugurà l’Institut d’Elx,
16. Juan Hernández mor en accident de cotxe a Catalunya, hi era fent gestions per adquirir materials per a millorar l’abastiment d’aigua d’Elx.
31
2. El context històric