Page 40 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

3. Els instituts de segona ensenyança
dirigir-se al govern sol·licitant un institut de segona ensenyança, acollint-se al reial decret de 7 de maig,30 amb el resultat que ja coneixem.
3.3. Extensió dels instituts de segona ensenyança
El nombre de centres oficials per a impartir batxillerat és una altra variable que esdevé reflex de l’interés social i la importància que donaran els gover- nants a aquests estudis. Fins la segona dècada del segle XX el nombre d’insti- tuts roman gairebé constant: després del pla Callejo (1926), la creació de cen- tres o seccions delegades on s’imparteix batxillerat mostrà el primer impuls, però fou durant els primers anys de la Segona República quan experimentà la major expansió en un curt període de temps.31 La dictadura franquista suprimí quasi tots els centres creats pels governs de la República i deixarà sense varia- ció el nombre d’instituts entre 1940 i 1955.32 També, la tendència a l’estabili- tat en el nombre d’alumnes que cursen batxillerat es trencà amb l’arribada de la República: dels 76.074 inscrits durant el curs 1930/31 es passà a 145.007 en el curs 1933/34. I, com no podia ser d’altra manera, l’expansió o retracció en la creació de centres oficials avançà paral·lela al paper que li reservaren els diferents governs a l’ensenyament públic o privat. En línies generals, des de meitat del segle XIX, el nombre d’alumnes que cursa batxillerat en centres oficials anirà perdent punts front a l’ensenyament col·legiat i lliure. Durant el curs 1867/68 la distribució era: 65,8% oficial enfront de 22,3% col·legiada ─la resta era lliure─; a principi del segle XX, la matrícula oficial havia caigut al 28%; i en el curs 1931/32: 24,8% d’alumnat oficial i 65,7% col·legiat. La Segona República detingué aquesta tendència i, per al curs, 1933/34 hagué un 38,6% de l’alumnat cursant batxillerat a instituts oficials i el 53,1% en centres col·legiats.33 Durà poc, en el curs 1940/41 es tornà a un 34% davant del 66% de la matrícula que era col·legiada.34
30. Aquesta convocatòria era per a crear només «Institutos Locales de Segunda Enseñanza», GM, núm. 129, 8/05/1928, p. 748-749.
31. Durant la Segona República es crearen un mínim de 20 instituts nacionals, 28 elementals i 40 col·legis municipals subvencionats de segona ensenyança.
32. Antonio Viñao, «Del Bachillerato de Élite a la Educación Secundaria para Todos (España, Siglo XX)», en L. Carlos (coord.), op. cit., p. 30.
33. Durant el franquisme, tornà a deixar-se en mans privades el batxillerat, així en el curs 1950/51, l’alum- nat oficial només representava el 16,2%.
34. A. Viñao, op. cit., p. 40.
41