Page 38 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

com veurem en l’apartat on es tracta l’alumnat, que es preparaven seguint un ensenyament lliure per examinar-se de batxillerat als instituts. A principi del curs 1932/33, el Col·legi Politècnic Il·licità anuncià, entre d’altres «prepara- ción para el Ingreso, Repaso de asignaturas a alumnos oficiales, cursos espe- ciales para alumnos libres y permanencia a cargo de persona competente».19 D’altra banda, el dia anterior a la inauguració de l’Institut Nacional de Segona Ensenyança, un setmanari local publicà un anunci sobre la «matrícula para la 2a Enseñanza, cuyas classes estarán a cargo de un nutrido y competente profesarado».20 En resum, és probable que l’aprovació de l’Institut Nacio- nal de Segona Ensenyança a Elx creara malestar entre alguns dels regents de l’ensenyament privat perquè no havia població estudiantil per a tants centres d’aquest nivell educatiu.
Tots els col·legis on es podia impartir segona ensenyança a Elx, abans d’inaugurar l’Institut de la República, eren de tall conservador. No és cert, però, que tots els sectors conservadors hagueren estat en el passat en contra de la creació d’un institut a Elx; si més no, d’abans de l’arribada de la República tenim un testimoni important favorable al centre públic. Ens falten proves, però, que mostren el mateix entusiasme quan la República aprovà l’Institut per a la ciutat, i de la mínima resistència a la clausura.
A finals de 1926, Eduardo Callejo, ministre d’Instrucció Pública durant els cinc últims anys de la dictadura de Primo de Rivera, tractà de donar-li un im- puls a la segona ensenyança mogut per la demanda social. Així es desprén de l’exposició de motius del reial decret que aprova un nou pla per al batxillerat: «La segunda enseñanza [...] por afectar a la gran mayoría de la clase media y por el creciente aumento de la escolaridad femenina, es un problema vivo que interesa a grandes sectores de opinión».21 Després de l’aprovació del Pla Callejo, s’inicia un procés de creació de centres oficials de segona ensenyança anomenats Instituts Locals.22 Així si en el curs 1925/26 hi ha havia en total 60 instituts públics, cinc anys després n’eren 94 els centres on es podia fer algu- na modalitat de batxillerat.23 Sembla que José Pascual Urbán, l’aleshores ex director del Col·legi de Nostra Senyora de l’Assumpció, embegut d’aquesta febra constructora d’instituts de batxillerat intuí la possibilitat que Elx tin-
19. Elche, 25/09/1932, PH20, BPME.
20. El Ilicitano, 7/02/1932, BPME.
21. GM, núm. 240, 28/08/1926, p. 1234-1237.
22. A l’inici de la República es decretà que es mantindrien aquests instituts per estudiar els quatre primers
cursos del pla d’adaptació vigent aleshores. GM, 9/09/1931, núm. 252, p. 1733-1734. 23. Vegeu «Resumen de los resultados de la Segunda enseñanza» http://www.ine.es/
39
3. Els instituts de segona ensenyança