Page 36 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

aquesta disposició legal, a qualsevol persona o entitat que volguera obrir un centre d’ensenyament no oficial, de qualsevol nivell, se li exigia la presentació d’una sol·licitud a la qual s’adjuntava una completa documentació: ensenya- ments que es volien practicar, quadre de professorat, planol del local, material científic, reglament pel qual es regiria l’establiment, certificació municipal que el local reunia les condicions higièniques i de seguretat, etc. Les peticions referides als centres de segona ensenyança s’havien de dipositar a la Secre- taria de l’Institut general i tècnic de cada província, és a dir, en el nostre cas l’Institut d’Alacant; el quadre de professorat havia d’estar aprovat pel rectorat de la universitat.
De la documentació que es conserva a l’Arxiu Històric de la Universitat de València es desprén que, a principi del segle XX, a Elx hi havia, com a mínim dos col·legis on s’impartia segona ensenyança. Els col·legis que es relacionen a continuació s’adreçaren a l’administració educativa pública per a sol·licitar, d’acord amb el reial decret de l’u de juliol de 1902, autorització per a conver- tir-se en un establiment de segona ensenyança, no oficial.
Col·legi de Nuestra Señora de la Asunción8
Carrer del Comte, 3 (ocupava el pis principal de la casa)
Director: José Pascual Urbán,9 llicenciat i doctor en Filosofia i Lletres
Data de la sol·licitud: 5/09/1906, tot i que en la instància es manifesta que el centre ja estava en funcionament en el passat.10
Col·legi de Santa María11
Carrer del Bisbe Rocamora, 1
Director: Vicente Guirau Latorre, mestre superior
Data de la sol·licitud: 25/08/1906, estava en funcionament com a col·legi de primera ensenyança, ara es demanava incorporar la segona ensenyança.
8. A l’art. 1 del reglament s’hi llig: «La enseñanza de este Colegio tendrá por base la Religión Católica, Apostólica y romana. Siendo su fundamento la moral evangélica», EM 153/111, AHUV.
9. José Pascual Urbán «era un defensor activo e incansable del tradicionalismo y catolicismo». Serà el director del col·legi fins el 1928, any en el qual marxà com a catedràtic de francés a l’Institut de Segona Ensenyança de Lorca. Joan Castaño, Ilicitanos en la historia, Radio Elche, Elx, 1987, p. 214-217.
10. Es fundà en el curs 1903/04. La Defensa 6/10/1929, PH 68, BPME.
11. A l’art. 1 del reglament s’hi llig «La base fundamental de este Colegio es la Religión Católica, morali-
dad, ilustración, urbanidad y desarrollo físico de la juventud», EM 151/64 i 153/103, AHUV.
37
3. Els instituts de segona ensenyança