Page 71 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
deixà sense efecte la coeducació a les escoles,48 se suspén l’experiència dels cursos pràctics per a preparar i seleccionar professorat per als instituts, etc.
Hom té la impressió que des del Ministeri d’Instrucció Pública es portà la Constitució de la República fins als límits legals per reduir la importància de la tasca d’aquest Ministeri i esborrar l’obra que s’havia fet. Durant aquest període, l’ensenyament mitjà impartit als centres privats recuperaria protago- nisme. A més, poden haver diverses raons que expliquen perquè els succes- sius governs de dreta de la República acaben per no convocar oposicions a càtedra, entre aquests s’hauria de considerar com hem esmentat, la motivació econòmica. El sou d’un catedràtic no era aleshores inferior a 5.000 pessetes anuals, però era només la meitat per a un ajudant amb el mateix horari que s’encarregara de la càtedra.
El 1935 Gerardo Rodríguez Salcedo deixà la direcció de l’Institut d’Elx per haver-li concedit el tasllat a l’Institut de Cadis. En la reunió del claustre de març del mateix any ix la terna següent, després de celebrar votacions: Andrés Carrillo Martín, Luis Castaño Reguero i José Cardona Mercadal. El Ministeri d’Instrucció Pública, llegida la proposta del professorat, aprovà el nomena- ment d’Andrés Carrillo per al càrrec de director de l’Institut.49 De tots tres, el primer, al setembre de 1939, actuà de «informante» del professorat de l’Ins- titut d’Elx i digué de Luis Castaño i José Cardona que són de «izquierdas». Amb aquesta informació solament, hom podria cloure que, fins i tot, l’elecció del director de l’Institut marxava acompassada amb l’orientació política de les Corts i del govern central. Aquesta apreciació seria precipitada. És important afegir que, de tota la documentació consultada i relacionada amb l’Institut, es desprén, per sobre de tot, un respecte professional i ideològic entre tots els membres del claustre, si més no, abans del final de la Guerra i molt en particu- lar durant l’època republicana anterior a l’inici de l’alçament. La relació entre els membres del claustre no forma part d’aquest estudi.
Ens hem referit en un altre apartat a la gran mobilitat dels docents que passaren per l’Institut d’Elx, el quadre general que inclou tot el professorat refereix quan es donaren d’alta i de baixa. Per tal de fer més evident aquesta situació de canvi freqüent dels professors, hem afegit com a exemple la infor- mació següent. En el primer quadre hem relacionat el professorat que estigué nomenat per a l’Institut durant el curs 1934/35, i en el segon hem arreplegat
48. GM, núm. 215, 03/08/1934, p. 1224. 49. GM, núm. 97, 07/04/1935, p. 189.
72