Page 73 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
Nom
Institut on sol·licità ser traslladat
Data de la sol·licitud
Castaño Reguero, Luis
Alacant
23/07/1935
Gil González, Justo J.
Cartagena, Baeza i Almeria
7/08/1935
Cardona Mercadal, José
Maó; Lleó
2/09/1935; 21/11/1935
Carrillo Martín, Andrés
Toledo
6/09/1935
González Sáenz, Joaquín
Ciudad Real, Jaén
19/09/1935; 31/10/1935
Genovés Amorós, Vicente
Xàtiva; Madrid
27/09/1935; 8/11/1935
De Urquía García-Junco, Francisca
(«otros institutos»)
10/10/1935
Vela Gonzalo, Joaquín
Terol
6/07/1935
Quadre 6. Relació de professors que sol·licitaran el 1935 al rector de la Universitat de València participar en els concursos de trasllat convocats pel Ministeri d’Instrucció Pública. No tots els trasllats foren atesos, veure el quadre general del professorat.
Cal recordar que els interins són quasi tots elxans, així notarem que la majoria dels professors vinguts de fora de la ciutat participen en el concurs de trasllat. Tornem a insistir que el claustre de l’Institut no gaudí d’un nucli nombrós de professors i professores estable al llarg de la seua història.
La mobilitat en la cadira ministerial fou encara major. Durant el període que va de desembre de 1933 a l’estiu de 1936 hi hagué catorze canvis50 en la titularitat del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts. És indubtable que aquesta inestabilitat tingué el seua reflex en el treball del professorat, l’activi- tat del qual s’organitzava a colp de decret.
Si l’entrada al govern de la coalició radical-cedista, guanyadora de les eleccions de finals de 1933, suposà l’inici de canvis legislatius que desmunta- ren el treball dels governs anteriors, la irrupció del Front Popular al febrer de 1936 en l’administració de l’Estat intentà recuperar moltes de les iniciatives del bienni revolucionari, a més d’impulsar-ne de noves. Una prova d’aquest intent de recuperació és que els dos noms que se succeïren al Ministeri el pri- mer mig any anterior a l’inici de la guerra són Marcel·lí Domingo i Francisco Barnés, tots dos havien ocupat el mateix càrrec durant els primers dos anys de la República.
Citarem alguns casos de canvis legislatius que promouen els ministres del Front Popular durant el primer semestre de 1936. Els tribunals per a les opo-
50. C. Lozano, op. cit., 1980, p. 56-57.
74