Page 84 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

per una transformació profunda de la ciutadania. Dins del govern, al Ministeri d’Instrucció Pública se li atorgà, si més no en el primer bienni, un protago- nisme desconegut fins aleshores. S’hi partia del supòsit que: «Siempre que se ha producido un movimiento revolucionario [...] se ha advertido en el pueblo una misma apetencia cultural y un mismo afán de superación». És indiscutible que la Segona República roman lligada als esforços fets per elevar el nivell cul- tural dels ciutadans, i educar-los en els valors expressats en la Constitució de 1931 i del respecte a la pluralitat ideològica. Del mateix autor són les paraules: «¡Cueste lo que cueste, hay que respetar la conciencia de los niños!».81 Unes paraules que encaixen perfectament en l’ideari de la Institució Lliure d’Ense- nyança. Les mesures preses des del Ministeri per contribuir a la dignificació de la professió de mestre i professor d’ensenyament mitjà és manifest en aquest període. Com ho seria també l’expansió del nombre d’instituts creats. Per tant, la depuració dels funcionaris d’aquest Ministeri pels franquistes sembla, més que una conseqüència, una necessitat evident per poder arrelar el nou règim.
L’alçament de Franco contra la República generà un recel que afectà tots els àmbits. El Ministeri d’Instrucció declarà vacants els càrrecs de director i secretari d’Instituts; en un termini curt confirmaria en el lloc o nomenaria substituts de confiança82. Se suspenia així el procediment anterior en el que el Claustre proposava una terna al Ministeri, d’on eixia el director. A l’Institut d’Elx deixà la direcció Andrés Carrillo Martín i uns mesos després fou nome- nat pel Ministeri el catedràtic d’Agricultura Benedicto Cea Castrillo. Tot i que el decret exigia que, fins que es pronunciara el Ministeri, l’actual director i secretari havien de romandre al centre, complint la seua funció directiva, An- drés Carrillo no ha deixat cap constància d’estar a l’Institut després del colp d’Estat.83 Les actes de l’estiu i inici de curs 1936/37 les firmà el vicedirector, Luis Castaño; tampoc no hi havia secretari perquè Justo Gil s’havia traslladat a Baeza. Al febrer de 1937 començarà a actuar en aquest càrrec el professor de Geografia i Història José Pena y Pena.
El decret de la República de final de juliol de 1936 disposava que el go- vern podia cessar qualsevol «empleado que hubiera tenido participación en el movimiento subversivo o fuera notoriamente enemigo del Régimen»,84 inclo-
81. R. Llopis, op.cit., p. 9.
82. GM, núm. 214, 01/08/1936, p. 990.
83. L’última acta de claustre firmada és de data 28/05/1936. A l’expedient del professor que es pot consultar
a l’IES Jorge Juan d’Alacant s’hi pot llegir «Estuvo separado de sus cargos en el Instituto de Elche
desde el doce de octubre de 1936 hasta el triunfo del G. M. N. S.» 84. GM, núm. 204, 22/07/1936, p.770.
85
5. El professorat