Page 85 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
ent-hi per suposat el professorat d’instituts. Tanmateix, per ara no tenim docu- mentat cap cas de professor o professora de l’Institut d’Elx que fora apartat de la professió pel motiu que s’estableix en aquest decret. Sí que podem referir algun cas de professor que es veié involucrat en incidents locals, conseqüèn- cia potser de la tensió de guerra a la que estava sotmesa la societat. Així, per exemple, en l’informe elaborat en juny de 1939 per la «Comisaría de Inves- tigación y Vigilancia» per al governador civil de la província del professorat de l’Institut d’Elx, es fa referència a José Andreo García, «políticamente es elemento destacado de derechas de acción [...] perseguido por los rojos y es- pecialmente por el Alcalde de Elche, con motivo de haber impedido la entrada en su clase a varios alumnos de la F.U.E. [...] viendose obligado a abandonar la población».85 No hem pogut contrastar aquestes declaracions. En el mateix document s’informa de Sebastián Morales Viera i Andrés Carrillo Martín com persones de «ideas derechistas», sense fer-se menció de cap incident; recor- dem, a més a més, que el professor de Filosofia, Sebastián Morales, havia sigut desplaçat a Elx per a «desempeñar el cargo durante la dominación roja», segons paraules de l’informador de la comissió depuradora. Un altre cas que se circumscriu a l’àmbit local i a les malfiances de rereguarda és el del profes- sor d’Educació Física fins l’any 1935, Jerónimo Sánchez Pascual.86
Quan parlem de depuració aquí, ens referim al desplegament normatiu i d’efectius humans del règim franquista la finalitat del qual era la neteja ideo- lògica i pedagògica de les escoles i els instituts. El règim franquista aplicà la depuració de l’educació des de l’inici de l’alçament contra la República; però tindria continuïtat durant la postguerra. La raó és òbvia, el règim de Franco entengué que un pilar fonamental per al control del país era la vigilància de l’educació. El propòsit del procés de depuració, com hem dit, era la neteja ideològica en l’educació espanyola. En aquest procés, és clar que es violarien els drets fonamentals de llibertat individual de tota persona: serien valora- des les seues idees polítiques i religioses i els actes que foren conseqüència d’aquestes. La normativa inicial dictada per organitzar la depuració mostra a les clares els propòsits,
85. Jefatura del Servicio Nacional de Seguridad. Comisaría de Investigación y Vigilancia de Alicante, núm. 9133, p. 1. Papeles del Gobierno, lligall 1078, Arxiu Històric Provincial d’Alacant.
86. M. Ors, op. cit., 2008, p. 119.
86