Page 88 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

5. El professorat
És oportú recordar que, entre d’altres, podia considerar-se causa per a la imposició de sancions «La pasividad evidente de quienes, pudiendo haber co- operado al triunfo del Movimiento Nacional, no lo hubieran hecho». Aquest enunciat, com molts altres, deixava les portes obertes a l’arbitrarietat. Era més concret el redactat de la primera causa que produiria sanció: «Todos los hechos que hubieran dado lugar a la imposición de penas por Tribunales Mi- litares o a la exigencia de responsabilidades políticas, con arreglo a la Ley de este nombre.»94
En resum, les actuacions de les comissions depuradores, establertes quasi des de l’inici de la Guerra Civil en la Zona Nacional, farien que «todo el pro- fesorado con alguna afinidad hacia los ideales republicanos o de algunos de los sectores ideológicos que tuvieron protagonismo en la España republicana encontraría grandes dificultades para poder seguir desempeñando la función docente».95 Les conseqüències de la guerra: morts, desapareguts, exiliats, i les mesures de depuració esmentades, deixaren desballestada la plantilla de professorat de segona ensenyança, i les portes obertes a l’accés al sistema educatiu dels qui havien estat de part dels vencedors de la guerra.
Com a resultat de totes aquestes actuacions, al voltant d’un 38% dels ex- pedients oberts per la comissió depuradora C, és a dir, la que s’ocupà del pro- fessorat de segona ensenyança, i que passaren pel Ministeri d’Educació foren sancionats96. La distribució per comunitats així com per províncies és desigual. Al País Valencià fou sancionat un 27%, mentre que a la província d’Alacant, on hi havia els instituts d’Alacant, Alcoi, Elx i Oriola hi hagué un 35% dels pro- fessors sobre els que caigué algun tipus de sanció. En aquest resultats no s’ha inclòs l’ensenyament privat, és un capítol pendent d’estudiar. Cal recordar que la comissió C tenia el propòsit de depurar el professorat de tots els centres, pú- blics per descomptat, però privats també. Aquest és un capítol menys conegut; però, la circular de setembre de 193997 no deixa dubte sobre l’àmbit d’actuació d’aquesta comissió. Als directors de tots els col·legis i acadèmies de la provín- cia se’ls exigí que en un termini de vint dies presentaren en la secretaria de la comissió «el correspondiente expediente para la depuración de los mismos y
94. Es refereix a la «Ley de responsabilidades políticas» de 9 de febrer de 1939 (BOE 13/02/1939, núm. 44, p. 824-847).
95. Juan A. Lorenzo Vicente, La Enseñanza Media en la España Franquista (1936-1975), Editorial Com- plutense, Madrid, 2003, p. 66.
96. Olegario Negrín Fajardo, «Los expedientes de depuración de los profesores de Institutos de Segunda enseñanza resueltos por el Ministerio de Educación Nacional (1937-1943)», Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea, número 7 (2007), p. 444-457.
97. BOP d’Alacant, 12/09/1939.
89