Page 89 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
de su profesorado». Per suposat, s’aclarí, que sense el compliment d’aquest requeriment no podien «reanudar su funcionamiento».
Ara ens referirem a les conseqüències que, per a l’Institut de Segona En- senyança d’Elx, tingué el desplegament de la maquinària depuradora i repres- siva de Franco. El resultat més dramàtic per a la ciutat fou el tancament de l’Institut, al centre però ens referirem en un altre apartat. No hem estudiat què li va ocórrer després de la Guerra Civil a tot el professorat que havia passat per l’Institut, durant els vuit anys d’existència d’aquest; sí que hem intentat arreplegar dades del professorat que estava a Elx quan esclatà la guerra i men- tre durà aquesta, els noms dels quals els podem trobar en el quadre número 8. D’alguns professors, a manera d’exemple, hem volgut mostrar les conse- qüències que tingué la depuració per a ells, el quadre del final d’aquest apartat arreplega un resum de les resolucions dels tribunals.
Citem en primer lloc el catedràtic d’Història Natural José Cardona Mer- cadal, Alferes de Complement del Regiment d’Artilleria de Costa de l’exèrcit republicà abans de dedicar-se a l’ensenyament; el professor de Geografia i Història Francesc Puig Espert, militant del Partit Republicà Radial Socialista (PRRS) i governador civil a diverses ciutats espanyoles: Sòria (1931), Pa- lència (1932) i Burgos (1936), secretari de l’Institut de Segona Ensenyança Lluís Vives de València (1936) i director de l’Institut d’Elx (1938); el catedrà- tic d’Història Natural Enrique Pons Irureta, fundador (1930) i president del PRRS a Valladolid (1930-1933), regidor a aquesta ciutat pel PRRS (1931) i el 1936 pel Partit Republicà Radical Demòcrata. Els compromisos d’aquests dos últims professors durant el període democràtic estan explícitament tipificats com a causes per aplicar la Llei de responsabilitats polítiques. La destinació que tingueren la podem preveure: Francesc Puig viurà exiliat a França fins a la seua mort el 1967; Enrique Pons fou condemnat a vint anys de presó. De José Cardona, Andrés Carrillo «El informante» del professorat de l’Institut d’Elx dirà que «se hallaba al iniciarse el Alzamiento Nacional en Mahón y no ha vuelto, habiendo mandado certificación de hallarse retenido por las autorida- des militares por haber sido Oficial de Complemento».98
Aquest últim professor fou el que millor parat resultà de tots tres, ja que aviat seria confirmat en el seu càrrec de catedràtic de l’Institut de Segona Ensenyança de Maó.99 No tingué la mateixa sort Enrique Pons. María A. Sal-
98. Ref. 31/6046, AGA.
99. Ordre resolent expedients de depuració de professors d’institut 24/02/1940, BOE 04/03/1940, núm. 64,
p. 1598. L’informe d’Andrés Carrillo té data del 13/09/1939.
90