Page 112 - La Libreta Gris - La otra crónica de Elche: 2008-2017

1.1. Pous, cisternes, aljubs i poc més
El territori d’Elx ha estat habitat des del neolític. Els primitius pobladors van formar xicotetes comunitats assentades en zones pròximes al riu Vinalopó, però també van ocupar espais al costat d’uns altres cursos d’aigua, com ara l’assentament prehistòric de Galanet, a l’esquerra del barranc de Sant Antoni.
Situada en un entorn poblat i ben comunicat amb l’interior i la costa, es va ubicar una ciutat ibèrica en l’assentament que hui anomenem l’Alcúdia. Algunes restes arqueològiques remeten al consum i l’emmagatzematge de l’aigua, que probablement va continuar utilitzant diferents recursos.
Amb el temps, l’emplaçament es va convertir en la colònia Iulia Ilici Augusta, una urbs que comptava amb importants avanços en matèria de canalització d’aigües potables, sanejament i usos socials, com ara les termes. Només algunes d’estes estructures romandrien durant l’antiguitat tardana. Amb la introducció del cristianisme, l’aigua formaria part del ritus d’introducció a la fe, a través del baptisme.
La formació de la madīna(t) Ilš no es coneix fins al segle X, i es consolidarà durant la següent centúria. Les edificacions que hui afloren en les intervencions arqueològiques es van construir en eixe moment i van generar, pràcticament, la trama urbana que hui coneixem com el centre històric de la ciutat.
L’Alcúdia. Estany amb atri.
Jaciment de l’Alcúdia. Boca d’aljub.
Jaciment de l’Alcúdia. Natatio.
34
Jaciment de l’Alcúdia. Clavegueram.
L’Alcúdia. Registre per a neteja del clavegueram.