Page 114 - La Libreta Gris - La otra crónica de Elche: 2008-2017

> El bisbe Tormo farà realitat l’anhel de disposar d’aigua potable
1.2. Donar de beure al poble
Al segle XVIII, Elx experimenta un notable creixement basat fonamentalment en l’expansió agrària. Este creixement va afavorir l’augment de la població. Si el 1739, el terme arriba als 13.000 habitants; el 1794, segons dades de Cavanilles, sobrepassaria els 20.000, sent la “villa” més populosa del regne de València.
No obstant això, el subministrament d’aigua continuava subjecte a les pràctiques tradicionals d’emmagatzematge.
Després d’un intent fracassat, el 1770, de portar a Elx cabals procedents del desaigüe de la llacuna de Villena i de la font
del Xop; el 1777, el municipi va adquirir els brolladors de Boriza i Urchel, al terme veí d’Asp, intent també frustrat per l’escassetat i intermitència del cabal previst.
És a finals de segle quan el bisbe José Tormo impulsarà un projecte que farà realitat l’anhel de la ciutat de disposar d’aigua potable. Es va adquirir la font de Barrenas, a Asp, i es va construir una gran infraestructura que recorreria 16 km, salvant els desnivells del terreny amb séquies cobertes i aqüeductes.
Les aigües van arribar per fi a Elx el 29 de setembre de 1789, a una font instal·lada a la plaça de la Mercé per a ús dels veïns.
36