Page 116 - La Libreta Gris - La otra crónica de Elche: 2008-2017

1.3. Aigües que et posen malalt
No obstant això, els problemes de subministrament van continuar. El 1846, l’Ajuntament adquirix la font de Romero, també a Asp, però la solució continua sent insuficient.
L’arribada a Elx del ferrocarril, el 1884, marca el començament d’un procés industrialitzador que impulsa la demografia i que configurarà la ciutat contemporània.
Però este procés de modernització industrial, com en unes altres ciutats, no es produïx de forma paral·lela a la modernització dels serveis o, almenys, no arriba a tota la població.
Registre d’afectats pel còlera del 1884.
Enterraments de Santa Maria, juliol del 1779, la majoria xiquets.
Estadística de naixements i defuncions, 1869-1877.
El 1900, un il·licità no sobrepassaria en general els seixanta anys, mentre que un 28% per cent dels xiquets morien abans de complir els 5 anys.
Les malalties provocades per contagis hidricoinfecciosos incidirien en una població que estava malament nodrida. Els brots de còlera se succeïen: 1834, 1854-55 i 1859. Les morts es concentraven a l’estiu, quan la calor facilitava la propagació de malalties. L’última crisi es dóna el 1884 amb la “pandèmia” de còlera que va afectar tota la franja mediterrània del país.
Les millores higièniques i sanitàries van ser un factor determinant per a l’eliminació de les mortaldats catastròfiques que, llevat d’algun succés puntual com ara la grip del 1918, es produïxen a Elx amb el trànsit del segle XIX al XX.
38