Page 122 - La Libreta Gris - La otra crónica de Elche: 2008-2017

2.1. La constitució d’un oasi
Encara que l’arqueologia demostra que cultures de l’antiguitat, com la romana, van intervindre en l’entorn per a captar aigua, no és fins a l’època andalusina quan es du a terme una profunda transformació del territori. Es tracta de la creació d’un oasi, un agroecosistema per a fer front a unes extremes condicions d’aridesa.
El seu eix vertebrador és la xarxa de séquies a partir d’un canal mare derivat del riu, la presa del qual es realitzava per mitjà d’un assut situat al nord de la població, de manera que s’aprofita la suau inclinació del terreny per a afavorir l’arribada de l’aigua.
> L’oasi és un agroecosistema per a extremes condicions d’aridesa
Els diferents braçals o distribuïdors secundaris repartien l’aigua per tota l’àrea de cultiu, un espai agrícola que, el 1797, segons Cavanilles, arribava a les 2.859 hectàrees.
Les palmeres, resistents a l’escassetat hídrica i a la salinitat, formen part essencial del sistema. Plantades en el perímetre de parcel·les, formant una quadrícula per a afavorir la distribució de l’aigua, creen una pantalla d’ombra que manté la humitat i reduïx l’evapotranspiració.
L’hort és un model d’aprofitament eficient dels recursos hídrics que permetia traure el màxim rendiment agrícola, amb una collita en tres nivells: la dels productes derivats de les palmeres, la de l’arbratge fruiter plantat en l’interior i la de les plantes herbàcies a nivell de terra.
44