Page 124 - La Libreta Gris - La otra crónica de Elche: 2008-2017

2.2. Fils y séquies
Mapa de les sèquies del palmerar històric.
Coneixem la gestió del reg, fonamentalment, a partir de la conquista del territori per les tropes feudals. En el segle XIII, Elx va ser incorporada al regne de Múrcia i l’infant Manuel, primer senyor de la vila, va establir, el 1270, que els seus nous vassalls gestionaren el sistema de regadiu com es feia “en tiempo de los moros”.
És en este moment quan el primitiu canal mare es dividiria en la séquia Major, que regava la zona agrícola reservada als cristians, i la séquia de Marxena, que regaria la zona assignada als musulmans.
Els cristians van reservar per a ells el major cabal d’aigua (dos terços) en les millors terres del terme, l’Horta Major, al marge esquerre del riu.
Als “moros”, expulsats de la vila murallada i confinats en un burg extramurs, el Raval, se’ls va assignar un terç de l’aigua de reg disponible en l’àrea de secà, a la dreta del llit.
La distribució es realitza per mitjà de “partidors”, que separen una part del cabal del riu. En el primer, Albinella, al
nord de la població, es prenia la porció per a usos urbans; immediatament, un altre en deriva dues parts a Marxena; i els següents traslladen l’aigua als braçals secundaris. Pels braçals corre l’aigua dividida en “fils”, o cabal que discorre pel canal en un període de 12 hores.
En el centre del sistema de la séquia Major, l’àrea que més aigua rebia, la més rica, la regada amb aigua anomenada “d’horts”; en una àrea exterior, terrenys sotmesos a un estricte torn, regats amb aigua “de dula”. Això va permetre, al llarg dels segles, la sostenibilitat del sistema.
Llibre de partidors realitzat p er Francisco Verde, mestre major d’aigües i matemàtic, 1666.
Partidor mòbil.
46