Page 126 - La Libreta Gris - La otra crónica de Elche: 2008-2017

> Es va eliminar el vincle amb la terra, donant lloc a un mercat de l’aigua
2.3. El negoci de l’aigua
A l’Elx andalusí, els dominis de l’aigua i de la terra estaven units. En el moment de la conquista, cada repoblador cristià rebria un cabal concret de la séquia Major per al reg d’una determinada superfície. Però prompte els beneficiaris del repartiment del territori van tendir a eliminar el vincle amb la terra, donant lloc a un mercat de l’aigua.
Durant segles va romandre vigent un sistema que alternava els torns de reg amb la contractació de “fils” per a regar. Açò va permetre revalorar contínuament determinades parcel·les, que van constituir la millor àrea agrícola del terme.
Una subhasta diària va facilitar la creació d’un lucratiu negoci al voltant de l’aigua, en què els més afavorits
van ser els membres de la xicoteta noblesa local i, en menor grau, les institucions eclesiàstiques, a qui podríem anomenar “aiguatinents”. Amb el temps, la burgesia substituiria la noblesa.
Els drets i les porcions d’aigües, la seua compravenda i la resta de transmissions, quedaven registrades en els llibres d’aigües. L’anotació es realitzava per fils o per les seues fraccions: mig fil (sis hores) i quarta (tres).
L’aigua de Marxena era en un principi administrada per l’aljama mudèjar, amb els seus oficials, entre els quals destacava “l’alamí” o repartidor. No obstant això, sembla que també se’n produiria un procés d’apropiació per determinats llinatges. Després de l’expulsió dels moriscos, el 1609, el nou govern del Raval, l’acabada de crear Universitat de Sant Joan, passa a ocupar-se del funcionament general de la séquia. Amb el temps, Marxena copiaria el model de gestió de la séquia Major.
48