Page 140 - La Libreta Gris - La otra crónica de Elche: 2008-2017

3.1. La guerra per l’aigua
L’ús de les aigües sempre ha generat conflictes. Amb les poblacions situades riu amunt són continus al llarg de la història i es fan més greus en el segle XIX, amb l’intent d’ampliar els seus regadius històrics.
Una estratègia dels propietaris il·licitans seria la compra de terres i molins, situats al terme d’Asp i de Novelda, al costat del riu Tarafa i el Vinalopó, en un intent de controlar zones molt sensibles per al regadiu il·licità.
Però també es van donar conflictes entre les dues comunitats de propietaris, Major i Marxena, per l’aprofitament dels cabals o pels comptes comuns. A principis del segle XX, la societat Nuevos Riegos El Progreso qüestionaria davant dels tribunals
Procés per l’ús dels braçals de la séquia Major, utilitzats per Nuevos Riegos El Progreso, 1924.
la propietat dels llits històrics.
Però, fins ací, els conflictes es mantenien en un àmbit reduït, entre comunitats locals com a màxim, per un mateix aprofitament i amb el concurs aïllat de l’administració, el paper de la qual era fonamentalment mediar entre les parts.
Actualment, però, són les polítiques estatals de transvasaments entre conques les que apareixen amb periòdica insistència en la premsa nacional, encoratjant conflictes per l’aigua entre regions i comunitats autònomes. No cal incidir ací en allò que afecta al camp d’Elx, en els múltiples desencontres al voltant dels transvasaments Tajo-Segura i Xúquer-Vinalopó.
És curiós, no obstant això, pensar que l’origen d’estes polítiques (el primer Pla Nacional d’Obres Hidràuliques va ser promogut pel ministre socialista Indalecio Prieto, el 1933) es basava en l’ordenació hidràulica integral del territori, com a eina bàsica de modernització agrària i de riquesa per al país.
Asp i Elx van mantenir freqüents disputes, 1877.
Séquia de Marxena.
62