Page 142 - La Libreta Gris - La otra crónica de Elche: 2008-2017

3.2. Conflictes entre usuaris
L’equitat en el repartiment, l’acceptació comunitària de les normes i l’autocontrol de cada regant en l’ús de l’aigua van afavorir al llarg del temps l’absència de greus conflictes entre els usuaris.
No obstant això, conflictes van haver-hi. Fins a la privatització de la gestiódelaséquiaMajor,el1790,elmunicipi vaexercirlajurisdicció sobre el reg a través d’un funcionari propi, el sobresequier o jutge d’aigües: regar fora de torn o sense contractar aigua, manipular els partidors per a obtindre més cabal de reg o per a aprofitar un “escorrim” quan estaven tancats, fer “parades” per a desviar el corrent o trencar les parades d’uns altres regants... eren les formes més habituals d’obtindre aigua fraudulentament.
> De la séquia Major, també se’n beneficiaven els molins
De la séquia Major, també se’n beneficiaven els moliners, els enginys dels quals aprofitaven les zones de canvi de nivell, però quan descendia el cabal estancaven l’aigua per a obtindre més força per a poder moldre el gra.
Com a conseqüència d’això, la séquia es desbordava i l’aigua no arribava als regants. El sobresequier, llavors, hi actuava: el 1760, ordenava presó provisional en les “Reales Cárseles de Calendura” per a l’arrendatari del Molí Nou.
Amb el desenvolupament industrial, els salts d’aigua van ser aprofitats per a moure les màquines de les fàbriques, que també abocaven a la séquia els residus de la fabricació.
Este ús industrial va provocar xocs amb uns interessos agraris que, històricament, havien tingut un paper principal en l’economia local.
64