Page 94 - La Libreta Gris - La otra crónica de Elche: 2008-2017

Fig. 1 . Accés a la mina de Barrenas i a la caseta de registre per a controlar el pas de les aigües al paratge de l’Aljau sobre el llit del riu Tarafa (Asp).
“Que por tan publico y notorio en esta Villa , y en todos los lugares vecinos sabe y le consta que en este pueblo no ay más aguas que las amargas y salobres que tiene para sus riegos, que es un país seco y esteril en donde se pasan años repetidos sin llover, que en las casas de las personas de conveniencias tienen sus sisternas donde recogen de sus propios terrados en los tiempos de lluvias las aguas dulces para su bevida y mantenimiento y el de sus familias, que en muchísimos años le faltan estas y las mandan traher a cargas de los pueblos inmediatos, cuyos vecinos hacen el comercio de venir a esta a vender agua dulce a precio de seis y mas dineros el cantaro mediano que no puede comprar el pobre por su miseria, y que toda esta gente necesitada quasi todos los años, ha bebido y hace la comida de la Agua Salobre y amarga, con dho motivo de falta de agua dulce, de cuia causa corrompiendose la naturaleza se inficiona en ellos facilme la plaga de agudas enfermedades de tercianas y quartanas pernisiosas, calenturas malignas, otras continuas e intermitentes, dolores e inflamaciones las mas a los ojos, sambullidos vulgo sarnas, fuegos mordases y otros muchos accidentes que destruyen y arruinan su salud de que han perecido infinitas personas como ha experimentado, observado y visto el testigo en el tiempo de su vida y en particular en el demas de treinta años que exerse su facultad Medica asistiendo a los pobres de dentro y fuera del Ospital como Medico titular en los años que lo es, y antes de tener el honor, y distincion de este nombramiento, causandole en todos tiempos la mayor compasion ver un perjuicio y un daño tan evidente a la salud publica por falta de aguas dulces sin remedio[...]”.
Després de noves visures i informes en els anys següents, este nou projecte també es va abandonar davant del notable descens experimentat en els cabals de les fonts d’Uchel.
A la primavera del 1782, es va informar el bisbe Tormo de l’existència d’uns brolladors sobre el marge esquerre del riu Tarafa, molt prop d’Asp, les aigües dels quals eren susceptibles de ser conduïdes fins a Elx, tant per la seua abundància i qualitat com per la ubicació favorable del naixement. El prelat va emplaçar els arquitectes Miguel Francia i José Gonzálvez per a la inspecció conjunta d’eixa font, coneguda com de Barrenas (fig. 1). Després de l’informe favorable, el capítol il·licità va cursar petició al Consell de Castella per a portar a efecte la canalització des de Barrenas. El Reial Consell va dictar providències el 21 de febrer del 1783, en què decretava que arquitectes amb experiència en obra hidràulica efectuaren el projecte de les obres. A proposta del bisbe Tormo, els capitulars il·licitans van designar Miguel Francia i José Gonzálvez, encomanant-los el disseny i el pla director d’obres. En el projecte que van presentar al consistori il·licità el 22 d’octubre del 1783, el cost estimat pujava a 908 710 rals de billó. Els il·licitans van instar el projecte al Reial Consell de Castella, que va emetre el seu veredicte favorable el 5 de febrer del 1784.
El capítol il·licità va comprar, el 16 de març del 1785, el brollador de Barrenas a Cayetano Castelló de Cremades, amo de les tres huitenes de terra amb dues mines que ocupava el naixement, situat al paratge de l’Aljau, per la quantitat de 22 lliures i 10 sous. El consistori també va adquirir als diferents propietaris els terrenys per on havia de transitar la conducció.
Les obres van començar el 28 de març del 1785. L’arquitecte Miguel Francia va quedar relegat del projecte per causes desconegudes i José Gonzálvez va assumir, quasi des del principi, la direcció de les obres, que van concloure el 29 de setembre del 1789, amb l’arribada de l’aigua a una font provisional que es va disposar a la plaça de la Mercé d’Elx. La conducció proveïa la població de 14 500 càrregues diàries d’aigua dolça, estimant que realment se’n necessitaven unes