Page 93 - La Libreta Gris - La otra crónica de Elche: 2008-2017

LA CANALITZACIÓ D’AIGÜES DOLCES DEL BISBE TORMO ENTRE ASP I ELX: 1785-1789
| Gonzalo Mártinez Español |
Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat d’Alacant.
La conducció d’aigües entre Asp i Elx, coneguda com la Conducció del bisbe Tormo, és una mostra paradigmàtica d’enginyeria hidràulica construïda entre els anys 1785 i 1789 a fi de proveir d’aigua potable la ciutat d’Elx. Les nefastes conseqüències que per a la població d’esta ciutat es derivaven de la persistent mancança d’aigua potable al llarg de la seua història es van agreujar en el segle XVIII amb el creixement demogràfic i els recurrents episodis de sequera. Davant d’esta situació, el capítol il·licità es va plantejar seriosament la possibilitat de conduir aigües dolces des d’alguna de les fonts ubicades a Asp, i al llarg d’eixa centúria s’hi van elaborar fins a tres projectes diferents.
El primer estudi es realitza a l’octubre del 1726 pels mestres arquitectes d’Alacant, Juan Bautista Guedea i Josep Terol, el Menor. El projecte pretenia prendre les aigües des de la font de Baladre, situada a Asp dins de la hisenda de Máximo Miralles de Imperial, molt prop de la confluència dels rius Tarafa i Vinalopó, i conduir-les fins al Molí del Reial, pròxim al Palau d’Altamira, punt on es prenien les aigües per a subministrar les fonts de la vila. Els capítols d’arrendament d’este projecte exigien construir una caseta en el naixement de la font, fabricar una pila de pedra per a la presa d’aigües, poder afegir-hi el cabal de dos fontetes annexes, edificar ponts, executar la conducció per mitjà de canelles de fang pel marge dret del Vinalopó, etc. El 1726, la font donava dues teules d’aigua, que suposaven dotzes canelles d’un dit de gruixut. Finalment, el projecte va ser desestimat.
Un segon projecte es va abordar a partir del 1756. L’Ajuntament encarrega eixe any als mestres arquitectes i de picapedreria, Pedro Fernández i Diego Thomás, que efectuaren un reconeixement de les fonts d’Uchel, paratge situat al sud del terme d’Asp, i que estudiaren la possibilitat de canalitzar les aigües. En l’informe posterior es deixava constància que en la capçalera de la rambla d’Uchel, en una zona plana poblada d’espessa vegetació, hi havia tres brolladors entre arenes i pedres, les aigües dels qual sumaven un cabal d’un braç de grossària. L’aigua tenia bon gust, encara que un poc suau al paladar, i la canalització n’era factible, tot i que no van arribar a realitzar un pressupost de l’obra.
Amb la persistència de la sequera, el bisbe Tormo pren la iniciativa i visita en estes dates els brolladors de Boriza i Uchel. Esta sol·licitud es va reforçar amb el testimoni i la certificació de personatges notables de la societat il·licitana (preveres, excàrrecs municipals, metges, etc.) les declaracions dels quals coincidixen i reiteren la necessitat d’escometre les obres hidràuliques. Com a exemple de la situació d’extrema necessitat per què travessava la població il·licitana, hi ha el testimoni donat pel Dr. Josef Lledó, un dels metges titulars de l’Ajuntament d’Elx, el dia 18 de novembre del 1777:
| Felipe Mejías López |
Llicenciat en Geografia i Història, especialitat Història de l’Art, per la Universitat de València. Màster universitari en Arqueologia Professional i Gestió Integral del Patrimoni per la Universitat d’Alacant. Doctorand en Arqueologia per la Universitat d’Alacant.
| El poder de l’aigua |