Page 11 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

PRÒLEG
«Innecesarios a todas luces». Aquesta frase, rotunda, succinta i clara, inserida en el Boletín Oficial del Estado en una data tan primerenca com l’agost de 1939, on es decreta la supressió de diversos instituts creats en temps republicans, és suficient per a resumir la política educativa del franquisme pel que fa a la creació i el manteniment dels centres de secundària públics, que s’havien considerat necessaris per anar, a poc a poc, garantint l’accés de les persones capacitades als estudis del batxillerat, dins del projecte d’escola unificada arreplegat en el text de la Constitució de la II República.
És clar que, enfront de la proposta de democratització educativa plantejada pels polítics republicans, unida de manera inseparable a la reivindicació d’allò públic, el franquisme tornà al discurs classista i elitista que, consagrant la subsidiarietat de l’estat a l’església catòlica, va deixar en mans d’aquesta la instrucció i l’educació de l’alumnat d’estudis secundaris, al mateix temps que truncava el seu accés a la universitat.
Els instituts creats pels republicans eren, aleshores, innecessaris, tant des d’una mirada econòmica (més rendible en mans privades), com des d’una ideològica. «A todas luces» es converteix, així, en un terme carregat de simbologia, on, més enllà del seu contingut estricte, de conferir una explicació inqüestionable, sense dubtes, a la supressió dels centres públics, puguem trobar una referència als il·lustrats, o els seus deixebles, els institucionistes, entestats a facilitar que totes les llums intel·lectuals i de la raó pogueren desenvolupar-se al màxim, i els quals també calia eliminar.
11