Page 15 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Pròleg
cinquanta), a certs trets característics de l’etapa republicana. Així, no està regit per cap orde religiós, i, encara que, com hem apuntat, manté les preceptives assignatures i activitats religioses dins del centre, no obligava l’alumnat a l’assistència a altres actes, fóra del seu recinte; extrem que li confereix un cert aire laic. Per altra banda, el professorat és el mateix per a les xiques i els xics, fet que contribueix a mantenir una igual qualitat, que es veu complementada per la utilització de textos idèntics. A més, algunes activitats, per exemple les de caràcter extraescolar, fan que verbalisme i memorisme no siguen les úniques metodologies emprades.
El final de l’experiència és, també, el d’una època. En els primers seixanta el ritme d’incorporació de l’alumnat als estudis de batxillerat comença a sobrepassar els dics posats pel franquisme, el qual, al mateix temps, es veu necessitat d’elevar el nivell educatiu de la majoria de la població. Sorgeixen, aleshores, al costat dels majoritaris i consolidats col·legis per a les classes altes i mitjana-alta regentats per ordes religiosos, i de les acadèmies privades, refugi, moltes d’elles de professors sancionats per les seues vel·leïtats republicanes, originals figures administratives com les seccions filials o les seccions delegades d’institut, o els col·legis lliures o adoptats.
Tot plegat, la creació de nous instituts és imparable i comportarà la fi d’experiències privades que, una vegada complida la seua funció, constaten la impossibilitat de mantenir-se econòmicament.
I arriba l’any 1963. En el seu transcurs, la clausura del Col·legi, i la creació del nou institut tanquen un capítol de la història educativa d’Elx. Mentre l’Institut d’Elx de temps republicans va desaparéixer per raons polítiques i ideològiques, el Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora, ho va fer per una conjunció de motius diversos; en qualsevol cas, havia complit amb escreix la missió per a la qual havia estat creat. El nou institut, de manera intencionada o no, rep el nom de L’Assumpció de Nostra Senyora. Sembla que la història continua i el cercle es tanca.
Tanquem també ací aquest pròleg que només desitja ser un pòrtic a la lectura d’un llibre que relata una història apassionant, escrit per una persona, el professor Vicent F. Soler, identificat amb l’ideal republicà de l’escola única i, per tant, de la universalitat de l’educació secundària, que perviu, en gran mida, en l’experiència que ens narra. La seua excel·lent tasca investigadora es reflecteix en la inclusió de fotografies, magnífics testimonis gràfics que ens apropen als rostres, els escenaris i els moments dels protagonistes dels fets educatius; en les detallades llistes d’alumnat i professorat que doten de nom i cognoms els esmentats protagonistes; i en aspectes que ens remeten als
15