Page 18 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
1939, va obrir les portes el Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora fent ús del local, el material pedagògic i el mobiliari de l’institut clausurat; també comptaria amb una subvenció de l’ajuntament de la ciutat.
Durant el primer curs, 1939-40, el Col·legi va començar amb una matrícula total modesta: 45 xics i 21 xiques, però oferint inscripció en tots els anys del batxillerat. A partir d’aleshores el nombre d’alumnes matriculats sempre va ser superior a l’inicial, llevat de l’últim curs, abans del tancament definitiu. L’oferta de places a xics i xiques va constituir un encert i un repte. Un encert perquè el nombre de xiques matriculades va representar més de la tercera part durant molts cursos; s’arribà fins i tot a un 46% algun any. Un repte perquè a Elx les autoritats franquistes obligaven a tindre escolaritzats els xics i les xiques en centres diferents; ni tan sols s’admetia que uns estigueren ocupant les mateixes aules en horaris diferents: els uns al matí i les altres a la vesprada –així estava distribuït l’alumnat en els inicis del Col·legi–. Aquesta duplicitat de manteniment de locals i programació d’hores de professorat, va sotmetre a tensions econòmiques el Col·legi que en comprometien la continuïtat. Així i tot, hem constatat que, amb la complicitat de les autoritats locals, els xics i les xiques dels cursos del batxillerat superior, que feien un nombre total reduït, tots ells s’ajuntaven en el mateix edifici i compartien l’aula.
La coincidència durant la primera etapa de professorat que s’havia format en la Institució Lliure d’Ensenyança, o que havia estat molt vinculat a aquesta institució, i uns quants desterrats o persones que, pels seus antecedents, tenien difícil l’accés al treball, i més encara a la funció pública, donen al Col·legi una empremta, oculta, que no s’ha de passar per alt. És un centre que hauríem de qualificar de laic, si n’exceptuem la ració obligatòria de nacionalcatolicisme a què, per imperatiu legal, estava obligat tothom. És l’únic centre privat no religiós on estudiar el batxillerat que coneixerà la ciutat. A partir de la dècada dels cinquanta i seixanta, tots els col·legis privats d’ensenyament mitjà que obriren aules eren religiosos. Malgrat això, amb l’excepció de María Teresa Vega, si atenem al treball dins l’aula, l’orientació metodològica dominant és de tall tradicional; no bufaven vents propicis a enfrontar-se a la pressió de l’entorn.
A l’Estat espanyol, i durant el període republicà, la matrícula de xiques en segona ensenyança arribà a representar la tercera part del total dels estudiants d’aquest nivell educatiu. El règim franquista ja no va poder revertir aquesta irrupció de la dona en els estudis de batxillerat. A més, en el Col·legi l’Assumpció aquest percentatge sempre fou superior. És difícil de provar la influència que va tindre en aquest resultat el fet que hi treballaren i el
18