Page 19 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Introducció
dirigiren dues dones educades en l’Institut Escola; però, és plausible suposar un gran atractiu per a les xiques que la directora i la millor professora que conegué el Col·legi foren les cares més visibles d’aquest.
La vida del Col·legi l’Assumpció abasta dues dècades i escaig, les dues dècades del franquisme més difícils que va viure la població. En aquest període, successives promocions d’alumnes del Col·legi passaren per sis domicilis distints; tot i que, aviat, la seu principal estigué ubicada en un edifici situat a tocar de la basílica de Santa Maria. Totes les cases i el material pedagògic, però, estaven en consonància amb l’època: en mal estat. Potser per això, al final dels anys quaranta, la ciutat va conéixer una iniciativa privada de construir un centre exclusiu. Consistia a alçar, al bell mig d’un hort de palmeres del centre de la ciutat, un edifici de nova planta per a allotjar-hi l’aulari del Col·legi l’Assumpció. L’autor de la proposta i el govern de la corporació local no arribaren a un acord, i no fou possible l’execució del projecte.
Dotar del professorat corresponent el Col·legi, amb el nombre mínim de titulacions superiors que marcava la llei, va constituir un repte de primera magnitud. Cal afegir que el professorat no podia residir fora de la ciutat i estava prohibit, segons una ordre de 1939, que el professorat oficial dedicara part de la seua activitat a l’ensenyament privat. A més a més, els sous i els horaris de treball que es prometien en el Col·legi eren ben diferents dels de l’ensenyament oficial: els primers per baixos i els segons per extensos. Tenim exemples de professors titulars que, per aquests motius, després de dos o tres anys marxaren. D’altra banda, també tenim exemples de perseverança: dues professores que estigueren des del principi fins al tancament. El professorat auxiliar sobretot, que el subministrava la ciutat, tingué un paper fonamental en el funcionament del centre. Aquest professorat, amb capacitat o limitat per a exercir de docents, amb una ocupació principal fora de l’ensenyament: metges, advocats, farmacèutics, químics, mestres, etc., dedicaren bona part del seu temps a mantenir el Col·legi. Ara que sabem el que cobraven, podem afirmar que, per a alguns, la motivació per a fer el treball devia venir, en bona mesura, del desig que la seua ciutat tinguera un col·legi on pogueren estudiar el batxillerat els joves. No ignorem que, en aquella època, exercir de professor situava la persona socialment molt per damunt de la mitjana. Per a altres, si més no al principi, va ser l’única alternativa per a sobreviure.
Hi ha dos noms, entre el professorat, que destaquen en apropar-nos a la història del Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora: María del Carmen Sainz Ayllón i María Teresa Vega Martín. La primera, professora de Llatí i directora fundadora del centre, i, la segona, professora de Geografia i
19