Page 20 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Història, secretària durant un temps i l’última directora de la secció de les xiques del Col·legi. De les dues dècades que hem referit més amunt, la de la fundació, els anys quaranta, correspon al període de major entusiasme per part del professorat, molt en particular de la professora de Geografia i Història. Aquesta professora, sobretot, va promoure moltes activitats extraescolars durant aquesta dècada, i això inclou representacions teatrals, viatges acadèmics a diferents poblacions, etc. Trobem que aquesta eufòria decau a partir de la meitat de la dècada següent. Creiem que, en bona mesura, a causa de la frustració derivada de la impossibilitat d’alçar un edifici nou i exclusiu per a traslladar-hi el centre. Ens atrevim a suposar que aquest fet va abocar les dues professores, fonamentals en la història del Col·legi, a un cert desencís, més o menys transitori, sobre el futur del centre.
No obstant el que acabem de dir, l’èxit del Col·legi, si atenem a la matrícula, correspon a la dècada dels cinquanta. Aquest període va conéixer les xifres més altes d’inscrits en el centre, tant de xics com de xiques. Tot i que, el 1950, a la ciutat ja havia aparegut el primer centre, religiós, que va rivalitzar per a atraure els candidats a estudiar batxillerat; en particular matriculà les xiques. A mitjan dècada, un altre centre, aquest oficial, desvià l’atenció de part dels xics que volien estudiar la nova modalitat d’ensenyament mitjà creada el 1949: el batxillerat laboral. Paral·lelament, però, la població havia experimentat un increment important. És a l’inici de la dècada següent, quan dos nous col·legis privats van obrir les portes a la ciutat: un per a xics i l’altre per a xiques, i tots dos religiosos també.
Si ens preguntem per la situació econòmica de les famílies que portaven els seus fills al Col·legi l’Assumpció trobarem una resposta: la diversitat. No obstant això, una anàlisi amb més detall de la informació, ens porta a la constatació d’una hipòtesi evident: en general, no va estudiar el batxillerat en el Col·legi el fill de l’obrer, o millor, aquest constituí una minoria. La raó és òbvia, si ens traslladem a l’època, o recordem que, tot i els intents desplegats durant la II República, només una minoria procedent de la classe obrera accedia a la segona ensenyança. Malgrat tot, s’ha de destacar la pluralitat que es trobà en «l’Institut», l’únic centre de la ciutat durant un temps on es podia estudiar el batxillerat. No hem pogut saber quants pares triaren per als seus fills el Col·legi l’Assumpció, enfront dels internats en centres religiosos.
Els alumnes de la primera dècada del franquisme, després de superar un examen d’ingrés als deu anys, iniciaven un batxillerat de set cursos, coronat pel temut examen d’Estat; a partir de 1953 els estudiants seguirien un nou pla, aquests estudiants serien els xics i les xiques de PREU. Aquest pla hi
20