Page 194 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Tots els entrevistats parlen bé del Col·legi l’Assumpció. En referir-se al professorat, coincideixen a afirmar que era complidor en l’horari de treball: puntual, i no faltava a classe. Les diferències apareixen a l’hora de relatar l’actitud a classe del professor, la forma de treballar. Fins i tot, les classes d’alguns professors són lloades per algun testimoni i menyspreades per altres. El mateix ha ocorregut en fer referència a les diferents assignatures: «era molt àrida [Matemàtiques]», «la veritat és que no li donava massa importància al Llatí», «a mi em deixava bocabadada veure-la submergida en Ciceró o Virgili». La diversitat d’interessos anava configurant-se a mesura que l’alumne avançava en el batxillerat.
Els estudiants consideren que, en general, el Col·legi acollia els fills de les famílies que tenien uns recursos per damunt de la mitjana o algun altre estudiant que, pertanyent a una família amb menor poder adquisitiu, amb bon expedient acadèmic podia aconseguir una beca per a tindre gratuïtat en els estudis. Són molts els entrevistats que manifesten que la majoria del fills de les famílies més riques d’Elx estudiaven en el col·legi Sant Doménec d’Oriola o altres internats de nomenada.
Els alumnes, amb alguna excepció, no conserven els llibres de text de la seua època d’estudiant de batxillerat al Col·legi. No obstant això, alguna alumna i alumne guarden fins i tots els rebuts de les mensualitats que havien de pagar els pares per l’escolarització del fill o la filla.
Tots els alumnes entrevistats fan un balanç positiu del seu pas pel Col·legi l’Assumpció. Són capaços de recordar noms de professors i professores que tingueren fa més de mig segle; diuen el nom complet de molts, sinó tots, els companys o companyes de grup en el qual estigueren escolaritzats. Mostren en fi que el batxillerat va ser una fita important en les seues vides. Mentrestant, la dictadura desfigurava el passat i els mostrava el present com el millor dels mons possibles.
194