Page 192 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
casa, nuestros padres siempre nos hablaban en castellano», és expressió freqüent, com també ho és, d’habitual, que diguen a continuació que entre els pares es parlaven en valencià.
Al Col·legi, i per part de la Direcció del centre, no s’obligava els estudiants a assistir a classes o xerrades de propaganda de l’orientació ideològica i religiosa, que impregnava la societat. Fora de les classes de Formació Política i de Religió i activitats d’obligada assistència per les autoritats, els alumnes no recorden cap altra classe on es tractara d’influir ideològicament en ells. Quasi tots manifesten que, a casa, no es feien comentaris sobre la situació política. La por era de l’adult, no del jove: «en ma casa no es parlava de política. Estava prohibit. Era conseqüència de la por que tenien els pares», és un comentari repetit.
De l’examen d’Estat, aquells que han passat per aquesta experiència, relaten una prova de molta duresa, en particular els impressionava l’escenografia que l’acompanyava: desplaçar-se a una universitat per primera vegada i ser examinats per un tribunal constituït per professors d’aquesta institució. Un testimoni rere l’altre diu, coses semblants al següent: «L’examen d’Estat era molt fort. La primera part, escrita, era de Matemàtiques i de Llatí, si la superaves passaves a la segona: Literatura, Filosofia, Història... fins i tot Religió». Si es tenien les connexions adequades, sempre es podia facilitar la continuïtat en els estudis: «Jo vaig ensopegar en el de Religió, per a la convocatòria del setembre mon pare ja havia buscat ‟un enchufe con los curas”», diu a les clares un alumne, que gràcies als seus coneixements i les gestions oportunes, acabà superant la prova en la convocatòria extraordinària. El professorat de l’últim curs del batxillerat es bolcava en la preparació de l’examen d’Estat; «ens passàvem quatre o cinc mesos repassant des de primer curs», recorda amb claredat una alumna. Quasi tots els alumnes s’examinaren a la universitat de Múrcia de l’examen d’Estat, després que la directora ho sol·licitara justificant proximitat en comparació amb la de València, més uns enganys que gestionaven els alumnes en situar algun familiar a la capital veïna. Altres, però, farien l’examen a València.
Segons els testimonis arreplegats, entre els estudiants n’hi havia de brillants, els menys; «d’estudiosos», alguns; d’expedient suficient, els més, i, finalment, alumnes als quals se’ls feia un món el batxillerat i abandonaven els estudis. És una percepció estesa entre els entrevistats que, en general, les xiques eren més feineres que els xics. «En general recorde aplicat l’estudiant», diu una alumna. Arribat a aquest punt ens adonem que totes les persones que hem entrevistat acabaren el batxillerat; en conseqüència, ens
192