Page 190 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
La ideologia estava en determinades assignatures: Religió, FEN, EF, Labors, i, fora de les aules, en Acció Catòlica, per exemple, on ens «allissonaren perquè isquèrem al carrer i llançàrem pilots de fang als cartells de la pel·lícula Gilda», o ens portaven «tots els dissabtes a confessar», diu un altre alumne.
En totes les promocions que han passat pel Col·legi del carrer José Revenga perviu la imatge d’un edifici amb moltes mancances per a exercir l’activitat docent. A més de carències de tot tipus, l’habitatge estava en mal estat de conservació; es descriuen parts recolzades amb bigues, i d’accés prohibit pel perill d’ensorrament que representava. Cap no recorda, mentre durà el seu pas pel centre, que es feren treballs de conservació de l’edifici i el mobiliari, tot i que se’n descriuen, de reformes, en les memòries anuals. En qualsevol moment històric, trobarem gent a qui, tot el que li toca viure, li sembla bé, «el Col·legi estava constituït per unes dependències adequades, una comunitat formada per docents i discents, un pla d’estudis en acció», tot i que el pes de la realitat fa matisar finalment a la mateixa alumna: «Les aules de mosquits en el col·legi femení del mercat, l’incòmode edifici de la Corredora, el vetust i entranyable edifici d’enfront de Santa Maria». En fi, el qualificatiu més comú que trobarem en els entrevistats encaixa en la sintètica i definitiva descripció que farà una alumna: «Tot molt cutre, vell, desgastat...». Sobre la distribució general de l’edifici del carrer José Revenga hi ha consens al voltant de la descripció següent: «En la primera planta hi havia una aula de primera ensenyança, hi era el mestre don Amable Caballero... Totes les aules estaven en el pis superior»; les discrepàncies emergeixen a l’hora de descriure amb detall les estances d’aquest pis superior i estimar les dimensions d’aquestes, grans per a uns, mentre que per altres: «Les aules eren més bé xicotetes. Estàvem empaquetats».
Quasi tots els alumnes, en algun moment de l’entrevista, s’han referit al Col·legi de l’Assumpció amb el nom de l’Institut de l’Assumpció. Relaten que era una denominació freqüent al carrer, que convivia amb la del CANS. Aquesta fins i tot era la que feien servir per a anomenar els equips d’esports que s’organitzaven al Col·legi.
Les classes d’Educació Física i FEN són les que carreguen amb la pitjor qualificació per part de l’alumnat entrevistat. El professorat que impartia aquestes assignatures era el més adoctrinat i amb la formació acadèmica més elemental: «A l’ordre del falangista Antonio Serrano, ens posàvem tots els dies durant l’esplai davant del Col·legi i cantàvem el Cara al sol», diu un alumne de les primeres promocions. Després anà temperant-se el to d’aquestes classes, molts alumnes de la segona dècada del Col·legi diuen
190