Page 193 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

18. Testimonis orals
hem perdut la percepció que tenien aquells estudiants que iniciaren el batxillerat i l’hagueren d’abandonar a meitat de camí. No obstant això, tot i que trobem respostes del tipus «sí que treballàvem. A més, ens recomanaven lectures per a l’estiu», en trobem d’altres que s’ajusten igualment a la condició d’adolescent: «Anàvem a estudiar unes a casa d’una amiga i ens quedàvem tota la nit..., i no sempre estàvem estudiant», diu una alumna, «Estàvem moltes hores al parc: parlant, estudiant..., jugant», diu un altre testimoni de distinta promoció.
María Teresa Vega era la professora que promovia les activitats extraescolars, com ara viatges, visites escolars i organitzava l’acte de fi de curs. En els millors temps del Col·legi, aquesta activitat incloïa un acte de lliurament de notes al Saló de Plens de l’Ajuntament d’Elx amb parlament de l’alumne més destacat durant el curs i representacions teatrals al Gran Teatre. En les excursions, és recordat, per la seua activa participació, el professor de Cosmologia, José Oliver. Alguns alumnes relaten que tingueren ocasió de participar en moltes excursions, «férem visites a Benidorm, Alacant, Oriola, Madrid... Sempre relacionat amb el que estudiàvem».
Tots recorden una aula especial: «la dels bitxos», amb animals dissecats i instrumental de física i química, materials, però, que no recorden que mai s’empraren en l’ensenyança, tot i que en aquesta aula s’impartia classe. Alguns entrevistats refereixen que en aquesta aula hi havia llibres, la biblioteca de centre, altres no recorden que el Col·legi en tinguera, de biblioteca; tampoc no recorden que hi haguera un servei de préstec de llibres, a diferència de la Biblioteca Municipal, a la qual anaven alguns estudiants.
El futbol era l’activitat lúdica generalitzada entre el xics, així com la utilització dels murs de Santa Maria per a jugar a la pareteta. El cinema es recorda com l’entreteniment estrella per a tothom. Xics i xiques, a més, coincideixen a tindre el Parc Municipal com a lloc d’expansió i encontre.
Dels entrevistats, han sigut molts, xics i xiques, els que han confessat que en alguna ocasió s’havien fugat de classe, fugint, en algun cas, de classes on s’avorrien molt; igualment no han amagat que amb alguns professors no entenien absolutament res i els qualifiquen de mediocres.
Tots diuen que tenien un horari setmanal amb moltes hores de permanència al centre: matí i vesprada. Al voltant de les dos terceres parts de les hores corresponien a classe amb l’assignatura corresponent, la resta de l’horari, l’alumne estava en el centre, però en la sala d’estudi, vigilats per Celia, Sixto, etc., i, en alguna ocasió per Fernando, el conserge, o la dona d’aquest, Cecilia.
193