Page 210 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
mi quasi irreal de tan distinta a tot el que m’envoltava; ella venia de lluny, com en els contes de fades... Era delicada com una porcellana xinesa o una flor exòtica, la rigidesa de la seua cama era una dada més per a considerar-la un ser aparent, i, sobretot la saviesa. A mi, xica aplicada tot i que no repel·lent, em deixava bocabadada veure-la submergida en Ciceró o Virgili; a altres, pel contrari, la incapacitat per a les llengües clàssiques podia allunyar- los dels professors que les impartien... Recorde els dies de traducció difícil i els estratagemes emprats a classe per a dilatar la correcció dels exercicis: «Qui li diu a donya Carmen que ens explique de nou l’ablatiu absolut?». Què agradable la senyoreta Susa! La meua primera professora de Francés, que prompte tornà al seu Madrid. Don Joaquín Vidal era savi, tímid i molt lleig..., li tenia llàstima per les males accions d’alguns alumnes, no gens aficionats a les Ciències Físiques, Químiques i Naturals. Amb José Martínez ningú no s’estremia en la classe de Religió; féu oposicions a canonge i marxà a Alacant, on ensenyà en l’Escola de Magisteri; orador sagrat brillant i molt culte. El succeí José Buigues, amic de la meua família des de sempre..., don Vicente Valero, bondadós, amb la seua veu de baix, representà durant anys el paper de Sant Pere en el Misteri. Torne als científics: don Gabriel Ruiz de Lope, molt actiu, ens movia de lloc a la classe segons la qualitat de les nostres respostes a les seues preguntes; don José Oliver feia agradable la Química per la seua doble condició de farmacèutic i mestre nacional; vaig tindre la sort de seguir aprenent matemàtiques amb donya María Serrano, que va estar al Col·legi, just llicenciada en Exactes..., després ingressà en la Congregació Religiosa d’Ensenyança. El doctor Balcázar, metge de prestigi, em recolzà en la meua formació, el recorde fent proves de laboratori elementals i fascinants. I don José Picó, tan alt i tan seriós, el seu únic fill es va casar amb Saritín, la meua amiga de la infància santapolera, que quedà viuda molt jove. També don Balbino Barceló va donar classes de tant en tant; com aquell senyor que venia d’Alacant i algú va dir que s’anomenava Filiberto, i del qual abreujàrem el nom i dèiem don Fili... Un dia se n’adonà i digué «¡Pero si me llamo don José!». Don Antonio Pomares, pioner en el periodisme il·licità de l’època, després de la classe de Llengua sempre ens demanava notícies per als «Ecos de sociedad». Així va eixir la del naixement de la meua germana Juani. Dos bons professors de Dibuix foren don Rafael Canales i don Álvaro, jo mitjana alumna en la matèria. Millor se’m donaren les labors amb la molt destra i experta donya Mari Cruz, que es casà amb Juan Torregrosa, també professor durant un temps del Col·legi. I no m’oblide del simpàtic don Juan,2 professor d’anglés; amb ell vaig aprendre el Our
2. Juan López Sánchez
210