Page 211 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Carmen Agulló Vives
Father de memòria. No sé d’on aconseguia uns fullets que ens regalava, d’unes trenta pàgines, amb històries, i no n’hi havia dos d’iguals! El meu, l’estic veient, es titulava The shop on the corner... La senyoreta Celia, després donya Celia, en casar-se amb el pintor Sixto Marco, tenor en La Festa interpretant Sant Joan molt de temps i professor d’estudi en el Col·legi dels xics; ella ho va ser en el de les xiques, controlava la firma dels professors i donava alguna classe de Llengua..., en el meu record està atribuir-li una veu inconfusible i un pentinat especial, crec que aleshores s’anomenava «Arriba España». Don Luis Chorro, directiu del Col·legi i professor de Filosofia, l’amabilitat personificada, elegant i pulcre. He deixat per al final dos professors la categoria dels quals ultrapassà els límits de l’ambient cultural il·liticà. I això em complau. Don Vicente Ramos Pérez n’és un. Va ser, molt jove, professor meu de Grec i Filosofia en cinqué curs. Era molt guapo, alt, de mirada penetrant, clar en l’exposició, puntual i amé. Venia d’Alacant... Ara recorde una anècdota de don Vicente molt simpàtica. Explicava als alumnes d’un curs superior al meu la diferència entre concepte i terme amb un exemple: «si yo pronuncio ’bilitri’, que acabo de inventar, no puedo llamarlo ’palabra’ porque no encierra ningún concepto». I saltà l’espurna a la classe: un alumne digué que ja tenia significat: «Es el nombre del periódico que vamos a fundar». Així va nàixer BILITRI, publicació modesta en els primers anys de vida del Col·legi. Desaparegué quan aquells xics acabaren el batxiller..., fulls multicopiats amb il·lustracions i tot, i amb els poemes de Pascual Micó. Don Julián3 va ser el professor que s’encarregà de les classes de Grec quan marxà don Vicente. Caminava amb bastó, lleugerament coix. Nosaltres féiem cabòries sobre l’origen del defecte: «Serà de naixement? Ferida de guerra potser?». El que no podia imaginar és que fóra el responsable del meu retorn al Col·legi..., dos anys després d’acabar el batxillerat. En el Col·legi vaig estar set anys d’alumna i, després, huit de professora. Com en tercer curs de facultat havia passat a ensenyament lliure, estava a Elx i vaig ser «caçada» per la meua directora, per a enfrontar-me com a docent als estudiants de Grec, alguns fins i tot majors que jo... Quina sufocació vaig passar per a mantenir amb dignitat la classe i sense supèrbia! Don Julián marxà perquè havia aprovat unes oposicions d’administratiu, i deixà penjat el Col·legi... Mai en classe féu referència a la seua condició de poeta. Ja llicenciada, vaig continuar amb el Grec i amb el Llatí dels primers cursos... i Llengua Espanyola. La directora i la secretària no aconseguiren que deixara d’adreçar-me a elles amb el vosté, però sí que vaig poder anomenar-les donya Maíta i donya Mariate. Els professors, dels quals vaig
3. Julián Andúgar Ruiz, senador pel PSOE durant la primera legislatura de la Transició.
211