Page 216 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
centre, on es col·locava el professor o professora d’estudi, que podia ser donya Celia Lozano, altres voltes estava el professor de dibuix, don Alfredo Rico. Entre classe i classe passàvem per la sala d’estudi. Recorde que, en esta aula, amb molta freqüència ens castigaven, càstigs de dir: «Al rincón!». L’alumne es posava en un racó de l’habitació, mirant a la paret, el temps que diguera el vigilant de la sala d’estudi; un altre dia podia dir-te, com a càstig: «No sales hasta las nueve de la noche» (riu). Recorde que era molt rígid, però, com que a casa també recorde el pare seriós i rígid, tampoc no trobava res estrany. Jo als professors els volia molt, els tenia un poc de por, però era una por..., els apreciava.
Jo era bona estudiant..., per deure. Estudiava amb una beca, i mon pare em recordava que si em suspenien em llevarien la beca. Els professors eren magnífics, però sobretot donya Maria Teresa Vega, que ens donava Literatura i Història. T’ensenyava bé, et feia comprendre i t’ho podies aplicar a la vida, era una cosa de no dir el que sabia esta senyora, i..., era molt seriosa, en la seua classe no s’atrevia ningú a fer cap tonteria. Carmen Sainz, la professora de Llatí també tenia males puces..., de seguida estava colpejant en la taula o sobre la pissarra, fent advertiments. Donya Maria Teresa donava la impressió de ser més seriosa, però resultava ser més propera, donava més confiança; donya Carmen era més distant. També recorde com a professor extraordinari a don Balbino Barceló, va ser professor de Matemàtiques..., sembla que no vaig ser jo molt brillant en Matemàtiques. A voltes pense que, com que em comportava molt bé a classe, això estimulava els professors perquè tingueren un poc més de consideració amb mi. En Matemàtiques em recorde molt roïna... i en Química on més (riu), però mai m’han suspés. En Química ens donà classe don Álvaro..., tenia els ulls blaus, i una úlcera d’estómac..., en aquells temps no es dissimulava el dolor, per això ho sabíem; també ens féu classe don José Oliver, que tenia una farmàcia..., una persona molt agradable, va ser una persona de les que t’impacta. En Francés tinguérem a don Bartolomé Martínez Balibrea. Este professor era dels que arribava un dia i ens deia: «He tenido un niño, hoy no tenemos clase».
La professora que recorde més os és la de Llatí, donya Carmen. Entre que el Llatí era dur, almenys per a mi, i la professora... En les classes de ciències no feien pràctiques, tot era teòric, només recorde alguna mescla de líquids que fera el professor i canviara de color o uns paperets que canviaren de colors..., no recorde més.
Recorde del meu curs a Vicente Carrazoni, José Coquillat, José Escobar, José Mogica, José Esteve..., han mort quasi tots els que t’estic dient; José Juan Sánchez, Antonio Quiles... Hi havia dos bessons, Carlos i Pepe,
216