Page 218 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
hi havia bon ambient, no recorde que em feren bromes pesades. En el Col·legi hi havia molta disciplina, no era un col·legi on cada un feia el que volia. El que flotava en l’ambient és que els professors sabien dur la disciplina..., això almenys és el que em ve a la memòria, potser em passà desapercebuda alguna cosa.
Parlant del grup, en general, hi havia, tant entre els xics com entre les xiques, uns que eren els estudiosos: obtenien les notes més altes, matrícula; després estaven els que aprovaven, i dels que es diu: no pega ni clau, de xiques no n’hi havia cap, més aïna xics, algun xic..., les xiques anaven totes bé, potser a alguna li costava més i buscava una classe particular o procuraven estudiar juntes per ajudar-se. Això sí que ho féiem molt, ajuntar- nos per a fer els deures o, quan teníem un examen, anàvem a casa d’una amiga i preníem allò de... biodramina, no sabria dir, no recorde ara; el fet és que passàvem bona part de la nit sense dormir, fins les dos o les tres, fins quan fera falta, i els pares ho sabien.
A casa tenia una taula, que encarregà mon pare a un fuster, la tenia pelada de neta. Si tenia una marca de tinta, el dissabte, amb lleixiu, la netejava. La veritat és que, no sé si per a bé o per a mal, el fet és que de disciplina en teníem molta..., i anàvem amb compte amb les coses, de conservar-les bé: llibres, llapis... Quan feren el Congrés Eucarístic1 a Elx..., de camí a casa d’una amiga —son pare era el president de Riegos de Levante i vivien al principi del carrer Reina Victòria—, per a fer flors de tela i retallar paperets, per a adornar els carrers, en fi, que mentre passava el pont Nou, em caigueren a la Rambla les tisores que m’havia deixat ma mare. Si hagueres vist el disgust que vaig prendre, i els plors que tenia..., les meues amigues començaren a baixar corrents al riu a buscar-les. Jo pensava que no podia tornar a casa i dir que havia perdut les tisores. En aquell temps no es tenien quaranta tisores a casa, i si se’n perdien unes no passava res. Jo era un poc exagerada, perquè en passar-me alguna cosa, creia que havia fet una cosa horrible. Dic tot això, però, per a recordar el sentit de la responsabilitat que teníem; crec que això ens ha valgut de molt.
Quant al professorat, crec que, llevat de donya María Teresa i donya Carmen, els altres considere que no es preocuparen molt de saber com eren els alumnes, ens donaven les classes, feien alguna broma, pegaven algun crit, marxaven i fins a la pròxima. No recorde que hi posaren un interés gran. Si estudiaves era més aïna pel sentit de la responsabilitat que portares de casa; els professors, en general, no recorde que ens animaren..., donya María
1. Maig de 1948, IV Congrés Eucarístic, el Col·legi l’Assumpció féu moltes activitats com ara la representació en el Gran Teatre de l’obra de Calderón de la Barca, Los encantos de la culpa.
218