Page 220 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
ensenyaven tots els punts de la Falange..., que no recorde quants ni quins són. Crec que esta assignatura ens la donà el que fou alcalde i també donava classes de Filosofia, don Luis Chorro y Juan. Religió ens donà don Antonio Sánchez Pomares, que era periodista..., donava unes classes de Religió magnífiques, a mi m’agradaven molt, voldria que continuaren donant-les perquè et proporcionaven cultura de religió. Ara li dius a algú que «ha de tindre més paciència que Job» i no sap què significa; en l’institut no donàvem la Bíblia ni catecisme, sinó història sagrada.
En el mes de maig anàvem a Santa Maria i cantàvem, ho recorde perquè per la meua veu jo feia un solo..., no t’obligaven a res, no et preguntaven si havies anat a missa ni et deien: «Heu d’anar a missa», crec que en això els professors eren molt liberals.
Quan vaig acabar el sisé curs vaig fer la revàlida en l’Institut Saavedra Fajardo de Múrcia. No sé per quin motiu uns la férem en l’Institut d’Alacant i altres dos o tres en el de Múrcia, no sé si és perquè ens digueren que era millor o més fàcil... Ens preparàrem durant uns mesos en el Col·legi l’Assumpció i al desembre del mateix any que acabàrem sisé, ens examinàrem a Múrcia de revàlida. La meua va ser la primera promoció que no va fer examen d’Estat.
Tinguérem de professor a don Julián Andúgar, este era un home més polític, però els altres no..., o sí, però jo no pescava res. És que eren tots falangistes, si no ho eren realment ho aparentaven. Però a mi no em van influir, mon pare mai em portà a Falange. No em vaig sentir influïda..., pense que no. Estudiava FEN, però no crec que li fera massa cas..., ho estudiava perquè calia fer-ho, no res més. Per contra, les alumnes que anaven a estudiar Magisteri sí que havien de passar per un curs el títol del qual el donava la Secció Femenina, crec que aquí..., en la formació dels mestres, sí que els influïen. Passats uns anys, quan vaig tornar a retrobar-me a companyes de curs que havien estudiat Magisteri..., les trobava diferents a mi. Elles havien d’ensenyar.
L’origen de les famílies dels alumnes que passaren pel Col·legi eren de classe mitjana, només dos o tres famílies eren de major poder adquisitiu... Els que eren de bona família, normalment anaven als jesuïtes, a Oriola. Quan arribaven les vacacions i et creuaves amb ells, sí que notaves que eren molt diferents a nosaltres, molt diferents; en la manera de vestir-se, de parlar, les aficions que tenien. Els pares de la majoria dels estudiants del Col·legi eren treballadors, potser algun fill d’un advocat..., mon pare era mestre; jo anava a casa de les meues amigues i recorde que més aïna eren cases humils. Mon pare va donar classe en el Raval, en les escoles que hi havia enfront de la
220