Page 219 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Dolores Aznar Maciá
Teresa sí. El sentit del deure venia de casa. Per a la majoria dels professors donava la impressió que pensaven allò de «si vols estudiar estudies i, si no, no estudies». Però el grup era molt bo..., si els professors d’ara es trobaren un grup com aquell estarien encantats. Era excepcional que el Col·legi avisara els pares d’un alumne per un problema de disciplina. Si ho feien, alguna cosa important havia passat.
El meu marit, Alberto Asencio Antón, també va ser alumne del Col·legi l’Assumpció, tot i que passà per distints centres, en particular religiosos, com ara els jesuïtes d’Oriola; tot, de segur, amb la bona intenció dels pares perquè els estudis li donaren millor resultat..., probablement no va ser bon estudiant, però, la veritat, no sé on els va acabar, els estudis de batxillerat. Alberto va ser company de curs de la meua amiga Mari Lola Peiró. Aquí començà l’amistat entre ella i jo.
Conserve el títol de batxillerat, un altre document que em donaren va ser el certificat d’haver aprovat els cursos d’Hogar. Tinc encara alguns llibres de text i moltes fotografies dels companys del grup.
Del rebedor de la casa del carrer José Revenga eixia una escala de pedra amb una barana de ferro cap a les aules de la planta de dalt, a mitjan de camí es podia accedir a la casa del conserge, que, per cert, crec que era al mateix temps guàrdia municipal. Fernando, el conserge, hi vivia amb la seua dona i els xiquets..., tenia un muntó de xiquets. Era un home que aprofitava per a tot, es feia amb els estudiants i nosaltres amb ell. En la planta baixa hi havia un pati on eixíem durant l’esplai. Durant el primer curs, com he dit, estiguérem en el col·legi que hi havia prop del mercat; en este edifici ocupàvem també una primera planta i eixíem durant l’esplai, i a fer gimnàstica, a una terrassa..., tot era molt vell. En este primer curs ens donava gimnàstica la filla d’una mestra, donya Teresa Falcó; la filla era de la Secció Femenina, ens donava Enseñanzas de Hogar i Gimnàstica... Com anàvem vestides, eixíem a la terrassa, i estiràvem els braços, els plegàvem, a dalt a baix. Quan passàrem al Col·legi, prop de Santa Maria, em sembla que ja no teníem Gimnàstica... Labors sí, ens va donar una senyora que crec que era de Pego, donya Isabel, que era mestra. Féiem traus, posar botons, arreglar un descosit d’un llençol..., tota classe de brodats. En Enseñanzas de Hogar també teníem un llibre on et deien, per exemple, què havies de fer quan t’alçaves al matí, si havies d’obrir la finestra, i quants minuts tardava a renovar-se l’aire... Encara recorde que deia que eren deu minuts, «cada cosa en su sitio y un sitio para cada cosa»; t’ensenyaven a guisar: batre, macerar... Sempre ens deien: «Un alimento completo: el pan y la mantequilla»..., a mi m’encantava esta classe. També teníem Formación del Espíritu Nacional, ens
219