Page 217 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Dolores Aznar Maciá
crec que eren Antón; també estava Ángel Castaño, que es faria ATS, Juan Maroto..., este era l’estudiós, no sé què ha sigut d’ell..., viu a Catalunya; estava Vicente Serrano Verdú, que també era l’estudiós de classe; després n’hi havia dos que tots els anys les suspenien totes, un d’ells era José Juan Sánchez, este era de suspensos segur..., però a ell li tenia igual, s’ho passava bomba (riu); també fou company nostre un altre, ros..., Pepe Jaén, en aquell temps hi havia molt de José, també Luis Candela... De xiques estaven Eladia Antón, Luisa Deltell, Maria del Carmen Marco, Pepita Martínez Campos, Tomasita Campello..., una que li deien Ramos, Ramos de nom, Angelita López, Paquita Pomares, Adelita Torregrosa... Entre tots, al principi, érem més de vint en el grup.
Farà uns deu anys ens reunírem en el Parc Municipal, alguns no ens reconeguérem perquè havíem canviat molt.
Després de la revàlida de quart curs, quasi totes les meues companyes de curs se n’anaren, em sembla recordar que només ens quedàrem Tomasita Campello i jo. En aquells temps, amb el títol de quart, podien entrar, després de fer un examen, en la Normal, a estudiar Magisteri. Es feren mestres totes les meues companyes de curs..., jo vaig fer l’ingrés també, perquè em vaig entestar, però mon pare no volia; mon pare volia que estudiara una carrera..., no sé per què, per això em féu estudiar el batxiller complet. Tomasita Campello estudià Filosofia i Lletres, crec, es casà amb un company de curs, Vicente Serrano. Jo vaig acabar el batxiller, però..., em vaig fer nóvio. Mon pare em digué: «En el nóvio no ixes mentre no acabes el batxiller». Als setze, quan vaig acabar d’estudiar, em vaig fer nóvio i després de tres anys de festeig em vaig casar. Però, en aquell temps, la dona era casar i..., tindre xiquets i atendre la casa. En aquell temps em semblà d’allò més normal, ara em molesta molt.
De xics, els que eren estudiosos continuaren el batxillerat, després de quart, crec que només un estudia Magisteri; les xiques, com dic, es feren totes mestres..., Carmela Bouvard, per exemple. El que no sé és si van exercir de mestres totes o no.
Nosaltres érem un curs molt disciplinat, tant les xiques com els xics. Potser n’hi havia algun que no era estudiós, però d’això de ser contestadors o que faltaren a classe, no, crec que era un curs prou disciplinat, i crec recordar que els professors no tenien massa problemes amb nosaltres. Els càstigs no passaven de posar-te un temps en un racó de l’aula... o eixir un poc més tard, però no recorde càstigs dels que ens posaven a l’escola, com copiar..., i de càstigs físics no recorde que li n’hagen aplicat a cap alumne del grup. No recorde barrabassades dels alumnes, jo em vaig sentir respectada..., crec que
217