Page 249 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Margarita Fuster Maciá
els pares dels quals eren empresaris. En fi, hi havia de tot, però, ben mirat, hi havia més fills de gent que tenia diners. Els que tenien diners podien anar tots al Col·legi, fin i tot alguns marxaven interns a altres ciutats.
Els meus pares es consideraven pobres, tot i que tenien una casa i treball, i jo me n’adonava que era diferent dels Roca de Togores, Pepe Quiles i altres. No és que ho pense ara, ja ho percebia quan estudiava al Col·legi. Crec que entre els alumnes no féiem diferències, però el professorat sí que diferenciava quan havia de relacionar-se amb els estudiants, no ho feien igual, segons fóra la família de l’estudiant.
Llevat del Congrés Eucarístic no recorde res especial que ocorreguera a la ciutat, mentre estudiava el batxillera al Col·legi l’Assumpció.
El balanç que faig del meu pas pel Col·legi l’Assumpció és positiu. Vam eixir del Col·legi sabent-ne un muntó. I les relacions amb les companyes i els companys va ser molt bona.
249