Page 248 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Recorde que un dia l’alumne Alberto Asencio es va barallar amb el professor d’Anglés, es van agarrar de la camisa. Alberto era especial i el professor un pobre home.
Tinguérem també de professor a don Julián Andúgar; fixa’t, era socialista, en aquells temps això no ho sabia ningú. Ho hem sabut després. El pobre home era coix. Érem roïnets, ens réiem d’ell. Ens feia classes particulars, vivia d’això. Ens féu classes de Grec i Filosofia. Era poeta.
En ma casa no es parlava de política per res de la vida. Estava prohibit. Era conseqüència de la por que tenien els pares. Jo no recorde por, aquell era l’únic món que coneixíem els joves. Quan vaig fer la comunió, a tots els que la férem ens portaren a Falange i ens donaren un desdejuni. Era de por allò..., era ideologia dura.
Conserve pocs llibres de l’època, ma mare s’encarregà de llançar-los a la brossa quasi tots. Aquest llibre que t’ensenye és d’anglés, crec que és el que empràvem en cinquè de batxillerat, el segon any d’anglés. Tot el que féiem era gramàtica, de parlar no res.
Quan estàvem en cinqué curs ens portaren d’excursió a Madrid. Per cert, després del viatge, vaig estar molt malalta, no sé si vaig caure malalta d’una pulmonia. El viatge l’organitzà María Teresa Vega. Visitàrem, entre altres llocs, el museu d’El Prado. En aquell temps anar a Madrid era com ara anar a l’estranger. Fora d’este viatge no recorde que ens hagen portat a cap altre lloc de visita extraescolar.
Pel nostre compte sí que anàvem prou al Parc Municipal, que per aquells temps l’havien obert al públic. Hi havia gent que entre classe i classe es fugava i anava al Parc, jo no. És a dir, que en aquell temps també érem bons (riu). En general, però, recorde els estudiants aplicats, treballadors. Del primer curs a l’últim es perderen alguns alumnes, perquè s’incorporaren a treballar, com per exemple Miguel Santonja, Ramón Agulló..., alguns no arribaren a l’últim curs.
La beca que et donaven al Col·legi era de poca quantitat, jo en vaig tindre una volta. Calia pagar mensualitats (mostra un rebut que conserva).
A mi em preparà per a l’ingrés don Julio. Per a l’examen d’ingrés havies de saber de tot: sumar, multiplicar, dividir, fer problemes, no tindre faltes d’ortografia..., això als deu anys.
Crec que els que estudiaven en el Col·legi no estaven seleccionats per tindre més recursos econòmics. Mari Lola era filla de metge però en aquell temps els metges no guanyaven quasi diners. Hi estava Lolita Hernández, filla de pare assalariat, estava jo, amb el pare pintor, estava Roca de Togores, el pare del qual era marqués (riu), Manolo Torres i Pepe Quiles,
248