Page 247 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Margarita Fuster Maciá
L’única professora, mirant enrere, que ens posava davant de nosaltres, amb les limitacions de l’època, jocs d’enfrontament d’idees, va ser donya María Teresa Vega. Però jo, com he dit, era inconscient en aquells moments.
Jo era molt despistada. En una aula hi havia una taula llarga, molt gran. Nosaltres hi pujàvem i simulàvem, per exemple, que estàvem tocant la guitarra. Un dia, la resta de companyes s’adonà que venia algun professor i baixà ràpid, jo vaig ser l’única que es va quedar tocant la guitarra de mentida i m’enxampà el professor (riu). Una altra volta, estàvem jugant en el pati de dalt, el del col·legi de la casa del duc de Béjar, un joc en què em taparen els ulls i em nugaven a una corda, havia d’anar movent-me i, palpant, agafar les companyes, d’una abraçada vaig agafar un cos..., era la directora (riu), m’espetà «indio bravo». Era molt despistada, tot em passava a mi.
L’edifici del Col·legi, el del costat de Santa Maria, era un casalot molt gran. En entrar, al fons tenia un pati molt gran, de terra. Aquí és on havien estat els presoners. Des del rebedor i a través d’una escala ampla, pujàvem al primer pis..., tot molt «cutre», vell, desgastat. Abans d’arribar dalt estava la casa del conserge, que, per cert, el seu fill, Huedo, estudià en el Col·legi i ha organitzat alguna reunió d’antics alumnes de l’Assumpció. La conserge sempre estava tenint xiquets. En la primera planta el primer que tenies era una aula gran, l’aula d’estudi, amb una porta mòbil al centre, que la podia dividir en dos de més xicotetes. Enmig de les dos estava don Alfredo Rico o donya Celia Lozano, cada volta un. A mà esquerra estava l’aula dels bitxos, després, la direcció, a continuació una altra aula, a mà dreta. A la planta baixa hi havia una aula que no tenia llum natural, encenien un Petromax, nosaltres déiem que ens hem quedat cegues a causa del Petromax (riu).
A la sala d’estudi s’anava entre classe i classe. Estàvem al Col·legi tots els dies, fins i tot els dissabtes. Si no teníem classe, teníem estudi, i per tant no podíem eixir del Col·legi. Recorde que un que estava en classe al meu costat era Emigdio Tormo, el de la Calaforra.
Al Col·legi feia classe gent de la ciutat, don José Oliver, per exemple, que era farmacèutic, el que ja he dit, don Balbino Barceló, que estava en telègrafs, don Manuel Tremiño, que ens donava Francés..., no havia estudiat res de francés, l’únic és que havia viscut un temps a Algèria; don José....., no recorde ara, treballava a la fàbrica de Ripoll i ens donava Anglés, que no en sabia, d’anglés. En fi, hi havia uns professors magnífics i altres que no valien res. En els idiomes, no res.
247