Page 252 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
renunciaren a ella per nosaltres; posaren una tenda d’espardenyes a Siddi Bel Abbas perquè nosaltres poguérem anar a l’escola i, fins i tot, a les vesprades, acudírem al conservatori de música.
Quan vinguérem a Espanya, estant a Múrcia, vaig haver de tornar a fer l’ingrés per al batxillerat, ja que no em convalidaren el resultat d’Algèria. Em vaig examinar en l’Institut Saavedra Fajardo de Múrcia. A Elx, el meu pare reprengué l’agència d’informes i jo vaig començar al Col·legi l’Assumpció. Vaig donar unes classes de francés i literatura francesa en l’acadèmia de donya Maria Selva i don Lorenzo de la Rica.
Crec recordar que del 1951 al 1957 vaig estar escolaritzada en l’Assumpció de Nostra Senyora. A mi em tocà ja un canvi de plans d’estudi, vaig fer una revàlida en acabar els quatre primers cursos i una altra al final del sisé, però ja no vaig fer examen d’Estat; ni el PREU, que és el curs que corresponia al meu pla d’estudis, un curs per a ingressar ja a la universitat. Per tant, l’últim que vaig fer va ser la revàlida de sisé.
Entre els professors que vaig tindre, recorde, per exemple, a Carmen Sainz, María Teresa, Luis Chorro, Celia Lozano, la dona de Sixto, que ens donava Literatura i era la tutora; també tinguérem a Álvaro Garrido, Alfredo Rico, que era cap d’estudis i, ja al final del batxillerat, ens donaren classe, de Matemàtiques avançades, els germans Tomás i Manuel Martínez Blasco.
Entre les companyes que recorde estaven, per exemple, Rosario Balcázar, la filla del metge i professor del Col·legi, Manuel Balcázar; Paquita Serrano, filla del propietari de la fàbrica Serrano; Josefina Pérez, la de la cafeteria Royal; Juanita Nogueroles, que casà amb el propietari de la gestoria Cruces; María Asunción González; Antoñita Guilabert, ja jubilada, però que arribà a ser directora de l’Escola de Magisteri d’Alacant; entre els xics, Pablo Piñol, Domingo Bernabeu, este xic va morir. Recorde més les xiques, tot i que fou una època en què les xiques i els xics estàvem junts a les aules de batxillerat. Tots els que començàrem junts en primer curs no acabàrem el batxillerat. En la revàlida de quart ja se’n quedà algun, no continuà estudiant.
(Quan evoca els professors que li donaren classe i els companys de curs dirà:) No vull oblidar-me del conserge, Fernando Huedo..., era molt famós en el Col·legi.
A mi, la beca me la concedien, per les puntuacions que obtenia: tenia bon expedient. Cada mes s’havia de pagar, crec que unes 180 pessetes. Ja dic, vaig estudiar tot el batxiller amb una beca de l’Ajuntament.
Sens dubte, les millors classes que recorde són les de Geografia i Història de donya María Teresa. Era una dona molt preparada i era bona educadora: exigent, però molt propera al mateix temps..., molt simpàtica; feia
252