Page 253 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Alicia González Beltrán
les classes amenes. Féiem quadros, esquemes, preníem notes, en fi, ens feia treballar la història com si fórem persones majors... Ens sentíem importants rebent les seues classes, perquè ens exigia, però ens ensenyava molt. Crec que fou la millor professora que passà pel Col·legi.
No sentia rebuig per cap professor ni assignatura, llevat d’una. La que em rebentava era la Formación del Espíritu Nacional. No la suportava, havia que saber-la de memòria i aprovar-la per a passar de curs: «España, unidad de destino en lo universal, portadora de valores eternos», se’t queda en la ment..., gravat.
L’Educació Física no tenia molta importància; féiem poc, en el pati del Col·legi, entre pedres i pols, no res (riu).
Hi havia una assignatura que s’anomenava Hogar, apreníem alguna cosa de cuina..., poc, brodar, havíem de presentar un treball per a examinar- nos. No he hagut d’anar a la Secció Femenina d’Alacant a fer cap examen. Jo no vaig haver de fer «Servicios sociales», perquè no vaig haver d’eixir a l’estranger (riu).
Els exàmens de revàlida de quart i sisé els vaig fer en l’Institut d’Alacant. En els tribunals no hi havia cap professor del Col·legi; el que sí ocorria és que algun professor ens acompanyava. Hi havia examen oral i escrit. Recorde que, en l’examen oral, començaven per Religió, la portava preparada, m’ho estudiava tot. La primera pregunta, a boca de canó, va ser: «El octavo mandamiento», em vaig quedar en blanc, no sabia què contestar. Si suspenia Religió, encara que aprovara les altres, suspenia la revàlida. Recorde que la professora que ens acompanyava, m’ho va dir després, estigué parlant amb el professor de Religió, i li va dir que jo la portava, la Religió, preparada; el va convéncer perquè no em suspenguera.
La Religió era una assignatura obligatòria, crec recordar que cap rector no la va impartir, tots van ser seglars.
No vaig percebre, en totes les classes que vaig rebre, una intenció d’adoctrinament ideològic, crec que si s’haguera donat ho hauria percebut, perquè jo era molt crítica, rebel, ja en aquell moment. El que sí que recorde és que de la Religió era molt important complir el que s’exigia, per exemple, pel mes de maig, ens portaven totes les vesprades a Santa Maria, a fer el mes de maig: portar flors a Maria, resar... Però ideològic, d’altra classe, no. Em semblava que tot això venia obligat pel sistema, no sé quina ideologia podien tindre donya Carmen i donya María Teresa, però, per la manera que ensenyava la història, María Teresa era molt oberta.
253