Page 254 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Els professors havien de carregar amb malnoms; en tenien tots, de malnoms: la directora era «la Coixa»; María Teresa «la Cono»..., ara no en recorde més, però tots en tenien un, de malnom.
Em sembla recordar que, en la meua promoció, els xics i les xiques estiguérem junts durant tots els cursos.
Quant a la disciplina a l’aula, no recorde cap problema, els alumnes eren tots molt submisos, i els professors, una autoritat que sabia imposar-se, els rols estaven molt definits: ells tenien l’autoritat i nosaltres obeíem. No s’hi aplicava càstig físic, i al professorat el recorde complidor amb el seu horari de treball.
Recorde el meu curs com especial, de gent que es concentrava en l’estudi i no creava problemes de disciplina, i hi havia xics i xiques. Recorde que llegia molt, anàvem a la biblioteca municipal, teníem carnet de la biblioteca.
No féiem cap tipus de pràctica, en les classes de ciències, tot era teòric. Hi havia molt pocs mitjans. L’edifici tenia un aspecte ruïnós, les portes no tancaven bé, el mobiliari era tot molt pobre. Mentre estiguérem allí no recorde cap reforma.
El llibre d’escolaritat el conserve encara. No em recorde jugant en el Col·legi, potser perquè tenia el que en aquells temps s’anomenava «estudio libre», les hores que no tenia classe marxava a casa, a ajudar mon pare.
Fora de l’aula, entre totes les companyes parlàvem castellà... En ma casa, tots castellans, sempre s’ha parlat castellà.
El balanç que faria del meu pas pel Col·legi seria trist, perquè fou trist eixir d’Algèria, d’un país lliure i arribar aquí, amb tot estereotipat. Li agraïsc al Col·legi la formació... En el Col·legi estàvem en un núvol, ningú no pensava per ell mateix. El Col·legi era depriment, no m’estimulava.
254